Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

Cabanes (Alt Empordà). Retalls d’història

A la ficció no hi trobes gairebé mai veritables sorpreses,
però a les memòries, als dietaris i als epistolaris sempre hi ha coses inesperades.
W.G. Sebald


Recull de documents i informació sobre el poble de Cabanes (Alt Empordà).
– Bloc en constant actualització –

Fonts d’informació:

  • Arxiu municipal de Cabanes
  • Registres parroquials de Cabanes i altres pobles de les comarques gironines
  • Monografies i buidats de llibres i revistes
  • Documents notarials, arxius i biblioteques, arxiu familiar…
  • Documents i fotos cedits per Genís Mención, Gil Capallera, família Pey-Viñolas, família Hubach-Nogués, família Terrats-Miró, Marta Noguer i Lídia Altimira, família Tubau Lacosta, família Colls-Dorca, Ricardo González Barbero, Rosita Gibert, Pere Serra Colomer, Jaume Prat i Pons, Germans Galera i Monegal, Ma Teresa Ferran Ramis, Antoni Dalmau Ribalta… Records de Josep Serra (Fredo),  Mn Josep Balateu i veïns

Per canvis en l’aplicació que gestiona l’hemeroteca de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres es poden trobar enllaços inactius.


2 comentaris

Cambra Agrària Local de Cabanes

Vegeu: Sindicat Agrícola de Cabanes  |  Inventari del Sindicat Agrícola

Un cop acabada la guerra civil del 1936-1939 foren abolits tota mena de sindicats i cooperatives agrícoles, però les autoritats franquistes conscients del paper dels sindicats agraris, crearen les esmentades Hermandades. Eren hereves, en certa manera, de les antigues Cambres Agràries d’Espanya, organitzades pel R.D. de 14 novembre 1890. Les Hermandades acomplien diferents tasques dins d’àmbit agrari local com la col·laboració amb les autoritats centrals a l’hora de planificar les collites, recollien i feien enquestes i estadístiques, comercialitzaven els productes, demanaven subvencions i defensaven els interessos dels agricultors de cada municipi. Eren, en definitiva, unes institucions molt properes al poble i als problemes quotidians de la pagesia.

Amb l’adveniment de la democràcia, el marc legal fou reformat i les antigues Hermandades Sindicales transformades en cambres agràries locals. Foren establertes com a corporacions de dret públic pel R.D. 1336/77, i passaven a ser òrgans consultius de l’administració en la preparació, aplicació i elaboració de normes que afectessin l’interès agrari i òrgans de col·laboració per al desenvolupament i millora agrària. Establia també que els òrgans de govern eren el ple i el president.

La gestió i tramitació de la Seguretat Social Agrària dels agriculturos era portada per una Comissió Local de la Mutualitat Agrària, així que s’han conservat actes, documentació de l’anomenada corresponsalia, cotitzacions, liquidacions, afiliacions al règim especial agrari, petició de pensions, jubilacions i baixes per accidents …/
El volum total de totes les cambres agràries locals de l’Alt Empordà dipositades a l´ACAE és de 70 m.l., encara que no es descarta la possibilitat d’ingressar més documentació, ja que alguns fons són força incomplets.

El fons de la Cambra Agrària de Cabanes ingressà a l’ACAE el dia 17 de novembre de 1994. L´any 1993 les Cambres Agràries Locals foren transpassades a la Generalitat de Catalunya segons el R.D. 48/1993 de 15 de gener, i aquell mateix any el govern autònom va aprovar la Llei 17/1993, per la qual es dissolien les cambres agràries locals i s’establien quatre úniques cambres a tot el territori català, que coincidien amb l’àmbit provincial. Acabaven així cinquanta anys de vida d’aquestes institucions locals que tenien com a objectiu la defensa dels interessos de la pagesia de cada poble i la gestió i la tramitació de la seva seguretat social, a més de subvencions i ajuts. De fet, dins dels fons de les Cambres trobem dues entitats diferents:

  • les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos (1939-1977)
  • les Cambres Agràries Locals (1977-1994), que van substituir les anteriors

A:  Cambra Agrària Local de Cabanes. FONS ACAE110-130. Data 1973-1994.
Volum i suport: 7 capses arxivadores i 4 volums que sumen 0’8 metres lineals. Suport paper.
Inventari, 1994 (E. Serna).

Ple_DonacioCambraAgraria

Acta d’acceptació de la donació

Des del 1979 es té constància que la  Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas ja actua amb el nom de Cambra Agrària Local de Cabanes.

L’11 d’agost de 1982 es reuneixen el president, els vocals i el secretari per parlar de les reformes que s’han de fer al local del “Sindicat”. L’Ajuntament està disposat a pagar les despeses a canvi de poder usar el local indefinidament. Es subscriu un conveni entre el president i l’alcalde per a l’ús del local, sense que això pressuposi una cessió de la propietat que queda a mans de la Cambra Agrària.

El Ple de la Cambra Agrària Local del 10 de maig de 1985 va acordar fer donació gratuïta a favor de l’Ajuntament de la finca urbana del c/ Canal, 36 (edifici de l’antic Sindicat Agrícola)

El Ple municipal del ? de setembre de 1985 dóna compte de l’acceptació de la donació de la finca amb les condicions expressades.


2 comentaris

Matrimoni infantil

El 2005, Santiago de Llobet Masachs va publicar el treball: El matrimoni infantil a Catalunya i Europa. Fundació Noguera (Estudis, 31).Ramis_Gomis

El matrimoni infantil ve condicionat, en la majoria dels casos, per interessos econòmics i/o per la mort del pare i per la necessitat d’assegurar un hereu a la casa, fet que sovint comportava casaments dobles en els quals es casaven dos vidus i els seus fills.

A l’estudi de Santiago de Llobet hi apareixen tres fets relacionats amb Cabanes:

  • 1635.- A catorse de febrer any mil sis sents trenta y sinch fores esposats Guillem Mateu ferrer del regne de fransa y Anna Maria donsella filla de Antoni Bosch ferrer habitant en Cabanes …  Anna Maria, filla d’Antoni Bosch i Elisabet Ferrer, havia nascut a Perelada el 10 de juny de 1623 i en el moment del casament tenia 11 anys, 8 mesos i 4 dies.
    • 1662.- El dia 13 de setembre, Anna Maria, que llavors tenia 39 anys i vivia a Albatera del regne de València, va fer arribar a la cúria del bisbat de Girona un escrit en què demanava la nul·litat del matrimoni. Al·legava que ella s’oposava al casament i que havia rebut amenaces i violència, entre elles el seu pare l’amenaçà que si no es volia casar “li posaria una soga al coll y la estranyarian”…. Un va dir que a la vila de Perelada es deia públicament que els seus pares feien una gran bestiesa casant-la tan petita. Un altre va confirmar haver vist el seu pare perseguint-la amb una verga perquè volia fugir de casa abans que casar-se. I encara un altre va confirmar haver sentit dir al pare que l’ofegaria si no es casava. A les preguntes de si hi va haver consumació matrimonial, tothom va dir que no, perquè, després de la boda, Guillem Matheu va marxar del poble i del Principat, i ningú no sabia si era viu o mort, perquè ningú l’havia tornat a veure, però se suposava que havia retornat a França. Davant la no-aparició, el 26 d’octubre de 1662, abans de 2 mesos d’ingressada la demanda al bisbat, es declarava per sentència la nul·litat del matrimoni contret per temor entre els dos cònjuges.
  • 1673.- El 25 de juliol, Pere Aguer de Cabanes (1655-1687), es casava amb Maria Llovera Ventós (1661-1706), d’Òrfans, que llavors té 11 anys. Els capítols matrimonials es van signar l’endemà. Als llibres parroquials hi ha una entrada del 24 de febrer de 1679, que diu: Pere Auguer i Maria Llovera sa muller an pres Benedictio als 24 de febrer 1679. El casament va tenir lloc a Cabanes i allà hi van néixer alguns dels seus fills, després van anar a viure a la casa pairal de Maria, pubilla dels Llovera, per aquest motiu el seu fill Francesc consta amb els cognoms “Llovera Aguer”. Pere Aguer va morir a Òrfans el 25 d’octubre de 1687 i dos anys més tard, la seva vídua es va casar amb Joan Damont, vidu de … Sarquella. Més endavant, el 12 de juny de 1694, Francesc Llovera Aguer (1678-1696) i Maria Damont Sarquella(1678-1698), fills de la parella es casaven als 16 anys d’edat.
  • 1689.- Rafel Ramis, de Cabanes (15 anys), es casa amb Caterina Gomis, de Vulpellac (10 anys i 6 mesos)

Els registres parroquials ens confirmen que Rafel Ramis es va casar molt jove, igual que la seva mare i el seu avi. El mateix van fer altres familiars seus.

  • 1657.-  Rafel Aguer Gibert (1642-1692), de 14 anys es casava amb Maria Maselli,  vídua de Miquel Ramera de Vilabertran, amb qui s’havia casat feia un any. Maria va morir el 1666 i, dos anys més tard Rafel, que llavors tenia 26 anys,  es va tornar a casar amb Marianna, vídua de Bellcaire.
  • 1672.- La seva filla Isabel Aguer (1658-1710), amb només 13 anys es va casar amb Pere Ramis (1643-1684) que ja en tenia 29. Quan el 1684 Pere Ramis va morir, la seva esposa Isabel, que estava a punt de complir vint-i-sis anys, havia tingut cinc fills dels quals en vivien tres. L’hereu, Rafel Ramis Aguer (1673-1734), només tenia deu anys i necessitaven algú que tingués cura del patrimoni i dels fills.
  • 1689.- Al mes de gener es va celebrar el casament doble entre Isabel Aguer, vidua de Pere Ramis de Cabanes i Jaume Vidal (àlies Gomis), de Vulpellach i els seus fills Rafel Ramis Aguer i Caterina Gomis. Rafel tenia 15 anys i la núvia 10 anys i mig. Rafel i Caterina van tenir vuit fills, dels quals en van sobreviure tres: Isabel (1697), Josep (1699) i Vicenç (1708)
  • 1716.- Josep Ramis Gomis (1699-?), fill de Rafel Ramis i Caterina Gomis, es casava amb Maria Vilanova. Tenia 17 anys
  • 1723.- Llúcia Aguer Barris (1708-1769), cosina de Rafel Ramis Aguer, va quedar orfe als 12 anys i el 1723, amb 15 anys, es va casar amb el seu cosí Antoni Aguer Cervera (1699-1760) que feia poc havia quedat vidu.


Deixa un comentari

Veterinaris

Ferran Boix

Cabanes, 1936
Ferran Boix

Joan Carbó Carbó. Veterinari de Peralada i de Cabanes. A l’acta municipal del 30 d’agost hi diu … Vist que … i el Veterinari titulars d’aquest Municipi Srs … i Joan Carbó han abandonat llurs cárrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel cárrec … de Veterinari titular, també amb caràcter interí al veí de Peralada, Sr. Pere Pujol Bigas….

Terminada la guerra civil española, el 7 de diciembre de 1940, se disolvió la “Mutua Veterinaria Gironina”, que pasó a integrarse en el organismo de Previsión del Colegio Oficial de Veterinarios de Gerona, cuya Comisión gestora estaba formada por: Presidente Juan Carbó Carbó. A: Roca i Torras, Jaume. Historia de la veterinaria en Cataluña (1400-1980)

Josep Llombart Llensa (Cabanes, 1910-?,1991)

Pere Pujol Bigas i Ferran Boix i Vallicrosa, de Peralada. El 31 d’agost de 1936, Pere Pujol va ser nomenat Veterinari titular interí amb l’haver anual consignat en pressupost per aquest servei i Ferran Boix Auxiliar de Veterinari, devent prestar els seus serveis amb caràcter gratuït. Més endavant, Ferran Boix va ser veterinari titular de Cabanes.

Francesc Tuébols Bigas. El 1924, tenia 61 anys i vivia al carrer 2 de maig


1 comentari

Família Maymó

familia MaymoMaymó és un cognom d’origen hebreu. Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem precisament els Maimó, de Cabanes.

La família Maymó, que va quedar sense descendència a mitjans del segle XVIII, van ser els avantpassats dels Ribas de Conill.

El Sr. Albert Compte i Freixenet al seu treball titulat “Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues” (Annals de l’IEE, núm. 29, 1996) fa referència a un mas propietat de Jaume Pont Casadevall (Sr. Romaguera) que seria el mas Maymó, situat prop del Salitar i que correspondria a l’actual mas Ribas.

Els Maymó foren una família de pagesos benestants emparentats, entre d’altres, amb els Puig Casadevall, de Cabanes i els Nouvilas, de Sant Quirze de Colera.

En temps de la guerra de Successió trobem a Miquel Maymó, casat amb Margarida Nouvilas de St Quirze de Colera. Miquel va morir el 1702.

La seva filla gran, Isabel Maymó i Nouvilas, el 1697, s’havia casat amb Francesc Puig i Casadevall. Van tenir dos nois que podien haver heretat la propietat:

  •  Miquel Maymó, que va fer testament el 1743. Al document diu que té 30 anys, que és fill de Francesc Maymó i d’Isabel. Casat, però sense fills, nomena hereu al seu germà Francesc i si ell no pot heretar, llavors les seves propietats serien per a Quirch Ribas, fill de Pere Ribas i d’Anna Maria Maymó, la seva germana.
  • Francesc Maymó, casat amb Caterina Falgàs, i que el 1753 fa testament per morir poc després. Al document ens diu que té uns 40 anys i que deixa com a hereva a la seva filla Maria. Caterina, la seva esposa va morir el 1754, als 34 anys. Segurament no hi va haver descendència i la propietat va passar al seu nebot Quirch Ribas Maymó fill d’Anna Maria Maymó i de Pere Ribas Bonal, de Boadella, casats pels vols del 1725. Amb aquest casament l’heretat passà al patrimoni dels Ribas que més tard va ser d’Antoni Ribas de Conill.

Anna Maria Maymó, va morir a Cabanes, el 22 de gener de 1743, quan tenia 42 anys. Al testament signat el dia abans, en lo lloch de Cabanas y en la casa del Sr. Anton de Carreras ahont habita… (no s’aclareix el motiu pel qual vivia a can Carreras) deixa, entre d’altres, aquestes disposicions:

  • Vol ser enterrada al vas (nínxol) del seu pare Francesc Maymó
  • A la seva filla Margarida li deixa noranta lliures barceloneses, que se li donaran en el moment del matrimoni carnal o espiritual, sempre que es casi a gust i voluntat de mes prop parents. Si no és així, només li deixa deu lliures. El mateix fa amb la seva filla Dorotea. I adverteix que si les dues noies morensense fills, la meitat del dot haurà de retornar a l’hereu.
  • Deixa hereu universal a Pere Ribas el seu marit i quan ell mori vol que l’heretat passi a Quirç, el seu fill que en aquells moments deu tenir 12 anys.

Bibliografia:


Deixa un comentari

L’electricitat a Cabanes

L’any 1895 entra l’electricitat a l’Alt Empordà, primer per l’Escala i dos mesos més tard per Darnius i Agullana. A Cabanes va arribar una mica més tard, el 1914, de la mà del Sr. Jaume Gorgot (Romaguera)

hidroEn Cabanas se instalará en breve el alumbrado eléctrico producido por fuerza hidráulica del propietario de aquel término municipal, D. Jaime Gorgot, a quien hay que agradecer la iniciativa y planteamiento de dicha mejora. Diario de Gerona, 27/8/1912. Pàg. 9

Fàbrega, A. Es verament agradable véurer com els pobles rurals imitant a les ciutats, donen alguns passos envers les millores y el progrés. Are en aquest poble mateix, aprofitant I’ aigua que procedent de la Muga dona forsa al molí, s’ hi instalarà la enllumenació elèctrica, millora de gran conveniència. Tenim d’ agrahir ai tal reforma al acabalat y estimat propietari d’ aquesta, D. Jaume Gorgot, que tan es desvetlla per el millorament del poble de Cabanes. La Veu de l’Empordà, 24/8/1912. Pàg. 3

La companyia d’ electricitat, formada pel Sr. Cusi de Figueres i altres, han instalat en el poble una xarxa elèctrica per a donar llum a la població. De cert no se sab el dia de l’inauguració de la mateixa, per faltar encare la linea d’origen. La Veu de l’Emporda, 10/1/1914. Pàg. 3

El 1913, els senyors Brunet, Cusí, Masó, Roca, Sala i el matrimoni Gusi-Castelló signen l’escriptura de constitució de la companyia mercantil anònima “Sociedad Hidro-Eléctrica del Ampurdán”. L’empresa “Hidro-Eléctrica del Ampurdán”, coneguda popularment per “l’Hidro”, va tenir drets de subministrament a Cabanes des del 1915.

Bibliografia:


Deixa un comentari

Cabanenc/a de l’any

El 2016, des de l’Ajuntament, va sorgir la iniciativa de fundar el premi “Cabanenc/a de l’any”, una distinció creada com a homenatge a aquells cabanencs o cabanenques compromesos amb la gent i el poble, un guardó de reconeixement públic a aquelles persones que s’hagin distingit per la seva activitat o per les seves iniciatives relacionades amb la promoció de la vida cultural, cívica, esportiva, etc.

Bases del premi “Cabanenc/a de l’any” (juny, 2017)

2a edició (2017)

 

 

 

 


1a edició (2016)

En properes edicions, la proposta dels guardonats es farà amb la participació dels veïns i serà un jurat qui designi la persona homenatjada, però en aquesta primera edició (2016)  l’Ajuntament reconeix com a «Cabanenc de l’any» el Sr. Gil Capallera i Teixidor pel seu treball i dedicació personal al poble de Cabanes.

El lliurament del guardó va tenir lloc el dissabte 19 de novembre de 2016, en una festa que va consistir en la inauguració de l’exposició sobre la història de les festes d’homenatge a la vellesa, organizada per Gil Capallera amb el suport de Tomeu Poch, el propi lliurament del guardó, una cantada d’havaneres a càrrec de “La garota de l’Empordà” i un refrigeri.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.