Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Cabanes (Alt Empordà). Retalls d’història

A la ficció no hi trobes gairebé mai veritables sorpreses,
però a les memòries, als dietaris i als epistolaris sempre hi ha coses inesperades.
W.G. Sebald


Recull de documents i informació sobre el poble de Cabanes (Alt Empordà).
– Bloc en constant construcció –

Fonts d’informació:

  • Arxiu municipal de Cabanes
  • Registres parroquials de Cabanes i altres pobles de les comarques gironines
  • Monografies i buidats de llibres i revistes
  • Documents notarials, arxius i biblioteques, arxiu familiar…
  • Documents i fotos cedits per Genís Mención, Gil Capallera, família Pey-Viñolas, família Hubach-Nogués, família Terrats-Miró, Marta Noguer i Lídia Altimira, família Tubau Lacosta, família Colls-Dorca, Ricardo González Barbero, Pere Serra Colomer, Jaume Prat i Pons, Germans Galera i Monegal, Ma Teresa Ferran Ramis, Antoni Dalmau Ribalta… Records de Josep Serra (Fredo),  Mn Josep Balateu i veïns.


Deixa un comentari

Associació Cultural i Recreativa de Cabanes

Neix a la dècada dels 80 (s. XX) amb la finalitat d’organitzar les festes i vetllades culturals, Cavalcada de Reis, Festes de Sant Vicenç, Sant Isidre, la Candelera i altres actes festius: elecció de pubilla, teatre, cursets de sardanes, etc.

El juny de 1986 l’Associació ja organitza la festa d’estiu i es constitueix la Comissió de festes formada per: Andreu Serra Fàbrega (president), Joan Paret Pey (vice-president), Bartomeu Poch Paltré (tresorer), Joan Llanet Payró (secretari) i 15 vocals. A la tardor organitzen la representació de l’obra teatral “Distret …, però no tant” a càrrec de l’Agrupació teatral de Besalu i “Quatre sabors del verí”, a càrrec del Taller de Teatre.

El 2 de juliol de 1987 elegeixen els nous càrrecs: Joan Llanet Payró (president), Joan Paret Pey (sotspresident), Nuria Hubach Nogués (secretària), Ma Teresa Aguer Monpel (tresorera) i Josep Paret Pey, Anna Serra Rispau, Francisco Cervilla Vargas, Agustí Pujolar Castañer, Ramon Altimira García, Josep Clos Hubach i Pere Salleras Parer (vocals)

El 1988 van iniciar la publicació de la “Revista de Cabanes” i presenten l’obra “Puzzle teatral”, a càrrec de col·lectiu El Ditirambe i “No totes les flors són de plàstic”, a càrrec del Centre Parroquial d’Arbúcies.

El març de 1989 convoquen una reunió amb el tema “Present i futur de l’Associació Cultural i Recreativa”.


Deixa un comentari

Alcaldes i regidors

  • 1840-43.- Joan Brusés [Portell?] (1812-?)
  • 1850.- Miguel Tuébols
  • 1852.-  Abdón Serra
    • 1852.- Mariano Pou
  • 1855.- Buenaventura Salleras Bru
  • 1858.- Vicente Sabater
  • 1861.- José Oliva
  • 1864.- Antonio Conill de Solà
  • 1865.- Gerónimo Font
  • 1867.- Rafael Giralt
  • 1868.- Gerónimo Font
    • 1868.- José Pou Brusés. President de la Junta Revolucionària
  • 1869.- José Ribas Vidal,  José Oliba, Rafel Aguer, José Lleonsí Pagés, José Terrats, Juan Planas i Miguel Bolacell
  • 1872.- José Bascu Rebarter, Juan Pou, José Serra Falgueras, Gerónimo Font, Jaime Pomés, Salvador Pi, José Brugat,  Mariano Ramis i Francisco Municoy (01/02/1872)
  • 1873.- Juan Pou Brusés, Gerónimo Font Busquets, Mariano Ramis Fortiá, José Bascu Rebarter, José Serra Falgueras, Salvador Pi Serra, José Brugat Salort, Jaime Pomés Serra, Francisco Municoy Hortensi (24/08/1873)
  • 1874.- Jaime Pallicer, Martín Navarra, José Ribas, Miguel Bolacell, Miguel Gimbernat, Rafael Aguer, Juan Pey, Juan Solá, Pedro Heras (21/06/1874)
  • 1877.- Andrés Brugat Brancumart
  • 1879.- Juan Pou Brusés
  • 1881.- José Serra Falgueras
  • 1883.- Joan Pou Brusés
  • 1887.- José Ribas Vidal
  • 1895.- Buenaventura Salleras Bru
  • 1898.- José Ribas Vidal
  • 1900.- José Ribas, Juan Pey, José Albert, Martín Bret, Juan Gratacós, Esteban Pagés, Miguel Gimbernat, José Monegal
  • 1902.- Juan Tuébols Pallicer, Juan Tuébols Bigas, José Oliva Rebarter, José Rebarter Collsamata, Salvio Miró Trebol, José Albert Hortal, Esteban Pagès Pomés, Miquel Gimbernat Pomés
  • 1904.- José Oliva Rebarter
  • 1906.- Luis Gimbernat Prim
  • 1910.- Andrés Serra Pagés
  • 1912.- José Pagés Batlle
  • 1916.- Vicente Cusí Vidal
  • 1918.- Federico Tuébols Bigas
  • 1920.- José Terrats Carbó
  • 1922.-Camilo Heras Bosch
  • 1923.- Teodoro Salleras Pagés
  • 1924.- Joaquín Prats Minobis
  • 1930.- Joaquín Torrent Clos, Teodoro Salleras, Benito Pomés Caritg, Camilo Heras Bosch, Agustín Casellas, Juan Aguer Sucarrat, Rafael Colomer Puig, José Gimbernat Teixidor. La Galeria: revista semanal, 13/03/1930
  • 1931.- Joaquín Torrent Clos, Juan Llombart Pou, Miguel Mis Gimbernat, José Olivés Descamps, Juan Aguer Sucarrat, Agustín Llensa Vidal, Juan Noguer Pomés, Pedro Salleras Feliu (15/04/1931)
  • 1934.-
    • Josep Noguer Pomés, Conrado Pagés Serra, Pedro Alegrí Batlle, Pedro Martí Casadevall, Vicente Pijoan Sala, Jaume Heras Miró (01/02/1934)
    • En un Ple presidit pel sargent de la Guàrdia Civil Rufino Bosque Pardina (20/10/1934) es destitueix Josep Noguer i es nomena alcalde gestor a Josep Ylla Brugat qui va presentar la dimissió al cap de poques hores.
    • L’Ajuntament va quedar constituït per: Joaquín Viarnés Brugat, alcalde gestor, Vicente Pijoan Sala, Jaime Heras Miró
    • En un Ple presidit per Rufino Bosque Pardina i el guàrdia segon Bartolomé Trujillo Sánchez (24/10/1934) es destitueixen el dos regidors i es “crida” a Joaquín Torrent Clos, Joaquín Prats Minobis, José Gimbernat… L’alcalde gestor és Joaquín Viarnés Brugat
  • 1935.- Joaquín Viarnés Brugat, José Quera Isern, Agustín Casellas, Isach, Perdro Salleras Feliu, Vicente Pijoan Sala, José Terrats Comamala (03/05/1935)
  • 1936.-
    • Josep Noguer i Pomés, Conrad Pagès Serra, Pere Alegrí Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicente Pijoan, Jaime Heras (18/02/1936). El  26/07/1936, Vicenç Hortal Ramis, Pere Noguera Salleras substitueixen a Vicente Pijoan i Jaime Heras
    • Josep Noguer i Pomés, Joan Puigvert Lloveras, Josep Planella Capallera, Pere Alegrí Batlle, Bartomeu Argelés Puig, Joan Pei Costei, Joan Vergés Noguera (18/10/1936)
  • 1938.- Paulino Margou Oliveras. Comisari municipal
    • 1938.- Ramon Prunella Beya
  • 1939.-  Juan Reverter Pallicer, Juan Oliva Fortià, José Gimbernat Teixidor i José Aguer Ginastera
    • 1939.- José Terrats Carbó
  • 1942.- José Ylla Brugat
  • 1944.- Pedro Salleras Feliu. Accidental
  • 1946.- Vicente Pijoan Sala. Accidental
  • 1947.- Jaime Heras Miró
  • 19??.- Joan Tuébols Hortal (El 1941 havia estat elegit Fiscal Municipal. Boletín oficial de la Provincia de Gerona, 153, 23/12/2016)
  • 1979.- Miquel Pijoan Sibecas (19/04/1979 – 07/05/1983) (PSC : 4 ; UCD : 3)
    • 1982.- Dimiteixen 5 dels 7 regidors i es crea una gestora municipal. L’alcalde elegit és Vicenç Pellicer (Avui, 26/08/1982)
  • 1983.- Josep Terrats Gimbernat (23/05/1983 – 09/06/1987) (CiU : 4 ; PSC : 3)
  • 1987.- Josep Terrats Gimbernat (30/06/1987 – 25/05/1991)  Andreu Serra Fàbrega, Agustí Pujolar Castañer, Joan Bech Maset, Joan Paret Pey, Joan Llanet Payró, Bartomeu Poch Paltré (CiU : 7)
  • 1991.- Josep Terrats Gimbernat (15/06/1991 – 27/05/1995) Andreu Serra Fàbrega, Agustí Pujolar Castañer, Joan Bech Maset, Joan Paret Pey, Robert Blanch Giró, Dolors Ferrusola Bosch (CiU : 5 ; PSC : 2)
  • 1995.- Josep Terrats Gimbernat (17/06/1995 – 12/06/1999) Joan Bech Maset, Agustí Pujolar Castañer, Jacint Heras Gimbernat, Maria Sabater Lunati, Francesc Xavier Sala Pujolar, Pere Ylla Batlle(CiU : 5 ; ERC : 2). A finals del 1998 Dolors Ferrusola Bosch va substituir a Xavier Sala Pujolar
  • 1999.- Josep Terrats Gimbernat (03/07/1999 – 24/05/2003) Pere Salleras Parer, Agustí Pujolar Castañer, Alexandre Hernández González, Pere Ylla Batlle, Jordi Roura Hortal, Dolors Ferrusola Bosch (CiU : 4 ; ERC : 2 ; PSC : 1)
  • 2003.- Pere Ylla Batlle (14/06/2003 – 26/05/2007) Jordi Roura Hortal, Joan-March Comes i Casanoves, Xavier Sala Pujolar, Pilar Heras Trias, Maria Rosa Serra Milà, Maria Lluïsa Pérez Serradell (ERC : 6 ; PSC : 1). A finals del 2006 Jordi Heras Casademont substitueix a Maria Rosa Serra Milà
  • 2007.- Pere Ylla Batlle (16/06/2007 – 26/09/2008) Jordi Roura Hortal, Pilar Heras,  Ronald Puppo, Elisabet Salleras, Rafael Brosa Reverte, Francesc Xavier Cumbriu Sirvent (ERC : 5 ; PSC ; 2)
    • 2008.- Jordi Roura Hortal (08/10/2008 – 21/05/2011) El setembre de 2008 Pere Ylla Batlle renuncia a l’alcaldia de Cabanes. Més endavant també va dimitir Pilar Heras
  • 2011.- Àlex Hernández González (11/06/2011 – 22/05/2015) Pere Salleras Parer, Ernest Sala Pujolar, Núria Tubau Lacosta, Rafael Brosa Reverte, Joaquim Coloma Brugués, Anna Cortada Pomés (CiU : 4 : PSC : 3). Fran Cervilla i Vargas va substituir Ernest Sala
  • 2015.- Àlex Hernández Gonzàlez (juny 2016)  Caterina Casanovas i Llaona, Marc Clos i Vico, Andreu Viarnès i Àguila, Núria Tubau i Lacosta (CiU : 5 ; ERC : 2). El desembre de 2015 Antònia Gimbernat i Gou va substituir a Núria Tubau i l’abril de 2016 Fran Cervilla i Vargas va substituir a Caterina Casanovas


Deixa un comentari

Llar d’infants

La primera llar d’infants de Cabanes es va obrir el setembre de 1982, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i d’uns pares i mares interessats en tenir aquest servei. L’alcalde, Vicenç Pellicer Cullell, va col·laborar personalment a tirar-ho endavant. Es va arreglar la planta baixa de l’escola de nens, s’hi van instal·lar lavabos adients i es va comprar el mobiliari i material necessari. L’educadora responsable va ser Montserrat Prats Lloveras, de Figueres, que junt amb l’auxiliar Pilar Alcántara Olmo, de Cabanes, van tenir cura dels 21 nenes i nenes matriculats. La llar va tancar a finals del curs 1984.

El 1985 l’escola bressol continuà amb una sola educadora, la Pilar alcántara, amb relació directa amb les famílies i s’hi va mantenir fins el 1987. El 1988, l’educadora fou Maria Dolores Castaño. En finalitzar el curs la guarderia va tancar degut per manca d’inscripcions.

El 23 de setembre de 2005, després de renovar la planta baixa es reobre l’escola bressol amb 28 infants de 0 a 3 anys. De juny a setembre de 2008, a resultes d’una fuita d’aigua, la llar es va traslladar al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill. Al sopar popular de l’AMPA de l’any 2008 es va fer un concurs de noms per a l’escola bressol i es va triar el nom de “Picacanya”.

El 2011 i a causa de les despeses que generava, la gestió l’escola bressol es va donar per concurs a l’empresa “Espai de joc i creixement”. La llar continuava essent municipal, l’Ajuntament assumia les despeses d’aigua, llum … i controlava les decisions que es prenien, mentre l’empresa assumia el pla pedagògic, la gestió i la sostenibilitat econòmica.

El setembre de 2016, la llar d’infants de Cabanes s’acull al Pla experimental de primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals.  Els infants del primer cicle formaran part del nombre d’alumnes de l’escola i per tant l’horari i calendari escolar dels alumnes de primer cicle d’educació infantil serà el mateix que els dels alumnes de l’escola. L’Equip Directiu de l’escola també ho és del primer cicle d’educació infantil i la mestra és la tutora d’aquest grup i s’ha de coordinar amb l’educadora.


Deixa un comentari

Veremundo Guardiola Mallol

Durant 16 anys va ser el metge de capaçalera de Cabanes (1977/93). Es va jubilar el 26 d’abril de 1993. L’11 de setembre del mateix any, en el transcurs del dinar del IV Homenatge a la Vellesa se li va retre homenatge d’agraïment pels seus serveis al poble.

Casat amb Maria Canela, va tenir tres fills. A banda de la seva activitat professional, el 1969, el Sr. Guardiola formava part de la junta de la U.D. Figueras.

El 1973 ocupava la plaça de Pont de Molins.

Quan el 1993 es va jubilar va ser substituït, com a metge titular,  pel Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo.

A l’octubre el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular i la plaça de Cabanes va ser ocupada interinament per la Dra. Josefina Santiago i Pla. La Dr. Santiago s’acomiadà el 31 d’octubre de 1998. Posteriorment ocupà la plaça el Dr. Sebastià Alvarez i Rigol.


Deixa un comentari

Centre Cultural Antoni Ribas de Conill

Vist el mal estat de la casa que la família Brusés tenia al carrer Colom, a principis dels anys 80 del segle passat, l’Ajuntament de Cabanes va comprar la finca i, després d’enderrocar l’edifici, habilità l’espai com a parc urbà.

També es va comprar el paller que es trobava a la cantonada del carrer Escoles. Aquest edifici es rehabilità per destinar-lo a centre juvenil. El 1986 s’aprovà el projecte de reforma i la inauguració va tenir lloc  el 14 de maig de 1988.

El 1990 degut a la poca assistència en els mesos d’hivern, el local juvenil tancà temporalment i amb el temps va anar variant la seva funció. El 2003 era seu electoral i s’hi feien cursos d’informàtica o manualitats.

El 15 de maig de 2004, s’inaugurà un espai de lectura preparat per anar-hi a llegir el diari, revistes o contes infantils, amb la previsió d’equipar-lo amb cafetera o màquina de begudes. L’espai també estava destinat a lloc de reunió de les associacions i a exposicions. Des d’aquest moment el Local Juvenil passa a anomenar-se Centre Cultural. En aquells moments es tenia el projecte d’ampliar el centre dotant el primer pis amb una biblioteca, ordinadors, televisor i DVD.

El 13 de març de 2005, l’espai va rebre el nom de Centre Cultural Ribas de Conill, dins el marc dels actes celebrats a Figueres i Cabanes en homenatge a l’astrònom,  amb motiu del 70è aniversari de la seva mort.

Degut al retard de les obres de la nova escola i per no haver de posar un mòdul prefabricat, el curs 2006/07 la planta baixa del Centre Cultural, que havia servit d’espai de lectura i esbarjo, va passar a ser una aula més de l’escola. Mentrestant s’adequava el primer pis per a diferents activitats: tallers de memòria, extraescolars, reunions, espai de lectura, servei d’internet…

Al Butlletí  de l’abril del 2009 s’informava que estava previst de reobrir el Centre i que a petició d’unes “cabanenques molt actives” a més del que hi havia abans: màquina de cafè, diaris i revistes, hi hauria una petita biblioteca formada per unes  quantes donacions de llibres i que l’espai també faria la funció de punt de trobada per xerrar, cosir, llegir o fer-hi algun cursert. L’espai seria gestionat per les mateixes persones que n’havien sol·licitat la reobertura i que serien les encarregades de mantenir-lo en condicions i, conjuntament amb l’ajuntament, de dur-hi a terme activitats. Tot i que l’espai va estar pensat per a la gent gran, s’hi farien coses adreçades al poble en general. L’octubre del mateix any, un grup de veïns van convocar una reunió amb l’objectiu de veure com es podien organitzar després que l’Ajuntament havia manifestat el seu vist-i-plau a l’acondicionament del Centre Cultural per oferir un espai per a la gent gran i a l’hora centre de reunions i demés activitats.

Actualment el Centre Cultural Antoni Ribas de Conill està format per planta baixa i pis. Mentre el pis és utilitzat com a menjador escolar, local de l’AMPA de l’escola i aula destinada a la realització d’activitats extraescolars i cursos per a adults, la planta baixa és la seu del Casal d’Avis

El Casal, que compta amb una petita biblioteca, premsa diària, ordinador amb connexió a internet i màquina expenedora de cafè, és obert al públic de tres a set de la tarda, però també té altres usos. Els matins serveix com a aula on s’imparteixen cursos i tallers adreçats majoritàriament a la gent gran. A la tarda és lloc de trobada de les persones que volen llegir els diaris o les publicacions periòdiques subscrites per l’Ajuntament, jugar a cartes o altres jocs de taula, fer tertúlia, participar als tallers de labors, etc. Els vespres està a disposició d’entitats o grups de veïns que vulguin reunir-se o portar a terme activitats culturals de petit format (unes 25 o 30 persones) com poden ser presentacions de llibres, xerrades, tallers, reunions mensuals del Club de Lectura, etc.

L’estiu del 2016, després de rebre una donació de 265 llibres de la família Minobis-Bech, de Figueres, amb l’ajuda d’unes voluntàries, s’ha fet l’inventari del fons i s’han registrat i processat tots els llibres de la biblioteca. També s’han comprat noves prestatgeries.

Biblioteca del Centre Cultural Antoni Ribas de Conill. Relació de documents de la biblioteca
catàleg

El 7 d’octubre de 2016, s’inaugura la reforma i organització de la biblioteca amb 900 documents procedents de fons propis, de la cessió dels veïns i de la donació de la família Minobis-Bech (272 documents, la major part dels quals són novel·les).

Aquest fons està format per enciclopèdies generals i temàtiques (cultura, història, geografia, medi natural…), llibres de coneixements agrupats per matèries, un recull de documents sobre Cabanes o relacionats amb el poble, novel·les, poesia, teatre, així com un petit lot de llibres infantils.

A la sala del centre Ribas de Conill també s’hi troben: «El PuntAvui», el «Diari de Girona», el setmanari «Hora Nova» i algunes revistes, entre les que destaquen: «Alberes», «Revista de Girona» i «Top Girona».

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’estiu del 2016, gràcies a la col·laboració de la Glòria, una estudiant figuerenca, i d’unes voluntàries es va procedir al registre i localització dels llibres. L’organització dels documents, tot i que basada en sistema que regeix les biblioteques públiques, s’ha simplificat molt per reduir les tasques de gestió de les noves entrades i facilitar el manteniment de l’ordre als prestatges.

préstec

Normes de préstec

Relació de matèries del fons de la biblioteca:

  • Literatura
    • Narrativa (N)
    • Poesia (P)
    • Teatre (T)
  • Coneixements
    • Enciclopèdies i obres generals (0)
    • Societat (3)
    • Ciències (5)
    • Salut (61)
    • Cuina (64)
    • Art (7)
    • Història (9)
      • Cabanes – Història local (9 CL)
    • Geografia i viatges (91)

Bibliografia:


Deixa un comentari

Homenatge a la Vellesa

El 18 d’octubre de 1987, Cabanes va celebrar la primera festa de la vellesa. Els primers temps l’homenatge es programava cada dos anys i a partir de l’any 1999 es va celebrar anualment.

La festa consisteix en una missa i un dinar popular que sovint acaba amb alguna actuació musical. Al final del dinar, l’Ajuntament dóna un regal a tots els jubilats empadronats al poble i un obsequi especial a la parella més gran del poble. Els últims anys les activitats comencen uns dies abans amb narració de contes als infants a càrrec d’un grup d’àvies, concerts, xerrades, etc. Algun any els nens de l’escola també han participat a la festa cantant a la missa.

El dia 20 de novembre de 2016 se celebrarà la 24a edició de la festa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


1 Comentari

Monestir de Valldemaria

Monestir de Santa Maria. Maçanet de la Selva (veïnat de Pibitller)

ValldemariaTotes les dades semblen indicar que el primer monestir cistercenc femení a Catalunya (potser a tota la Península Ibèrica) fou el Convent de Santa Maria de Vall de Maria, a la parròquia de Maçanet de la Selva. Valldemaria fou l’únic monestir cistecenc femení establert a la Corona d’Aragó en vida de Bernat de Claravall, que morí el 1153.

Se suposa que el Convent s’hauria construït als voltants de l’any 1155, però un document del 1146 i la dotació feta a la comunitat, filial de l’abadia femenina francesa de Nonenque o Noninges, el 1158, per Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí, acrediten un origen anterior.

Quan l’any 1169, es va fundar a Cabanes el monestir de Sant Feliu de Cadins, Ermessenda, la priora de Vall de Maria, va ser anomenada, amb l’ajut de Gausfred de Rocabertí, abadessa al monestir de Cadins, fent que Vall de Maria esdevingués un priorat depenent d’aquell. Però, les monges maçanetenques, fent cas del precepte contingut a la Regla de Bernat de Claravall sobre la independència de cada comunitat, es va saber mantenir al marge de la comunitat de Cadins durant gairebé tres segles.

El 20 de novembre de 1456 una acta notarial determina la unió dels monestirs de Vall de Maria i de Sant Feliu de Cadins. Entre les raons que s’hi citaven, hi havia l’aïllament del priorat i la insuficiència de les seves rendes.

Els anys 1501-1504 la priora de la comunitat va ser Violant de Biure, familiar del bisbe de Girona Berenguer de Pau. Violant va ser imposada a instàncies de l’abadessa de Cadins i rebutjada per la comunitat de Valldemaria. El mateix va passar amb Lluisa Llordat (1504-1549). Lluïsa era de la comunitat de Cadins i també va ser rebutjada per la de Valldemaria.

El 1543, les monges, cansades de rebre la visita de lladres i malfactors es varen traslladar, al monestir de Sant Daniel de Girona, bo i refusant l’oferiment i les exigències del de Santa Maria de Cadins, que a més de ser “monges blanques” com elles era la “seva” abadia a la qual estaven vinculades.

ValldeMaria encara subsistí com a Priorat fins al 1550. Finalment, l’any 1603, el monestir i les seves terres es vengueren a la família Jalpí de Tordera, i des d’aleshores esdevingué una casa de pagès.

La capella va ser inaugurada l’any 2008, després de ser restaurada pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva, qui també ha restaurat tres edificis més del municipi, la capella de Sant Jordi del castell de Torcafelló, un pou de glaç i una torre de telegrafia òptica.Coberta(6)

Santa Maria de Valldemaria versus Sant Feliu de Cadins. Font:  Alberti i Oriol, Jordi. Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580. El monestir desconegut. Gregal, 2014

Perquè des de Valldemaria es va crear el monestir de Cadins? No són més que suposicions, però sembla plausible pensar que hi hagués pressions externes ja que resulta extrany que una comunitat filial s’instal·lés més al nord en lloc d’avançar cap el sud.

  • Cap el 1168 la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet de la Selva era regida per un canonge de la Seu, Arnau de Darnius. Això fa pensar que l’escissió que va viure la comunitat de Valldemaria i que va comportar la fundació de Sant Feliu de Cadins podia haver estat induïda per aquest canonge procedent de Darnius, població propera a Cabanes.
  • Una altra hipòtesi és que la decisió vingués de la mà de la família Torroja, ja que Ramon de Torroja s’havia casat amb una filla d’Almodis de Barcelona i un Pere Torroja havia estat, fins al 1152, abat del monestir de Vilabertran i en la data de l’escissió era el gran mestre de l’ordre dels Templers.

Quin és l’origen de les desavinences entre els dos monestirs?

  • Hi ha qui suposa que Valldemaria no va veure amb bons ulls que el nou monestir de Cadins, tingués la dignitat d’abadia mentre Valldemaria es mantenia com a priorat depenent de Cadins.
  • Les desavinences entre Valldemaria i Cadins van provocar que en el moment d’abandonar Valldemaria, la comunitat s’establís al monestir benedictí de Sant Daniel de Girona i no pas al de Cadins, que llavors ja s’havia traslladat a Girona.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Plafons informatius (exposats a la capella de Valldemaria)

Bibliografia: