Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 Comentari

Cabanes (Alt Empordà). Retalls d’història

A la ficció no hi trobes gairebé mai veritables sorpreses,
però a les memòries, als dietaris i als epistolaris sempre hi ha coses inesperades.
W.G. Sebald


Recull de documents i informació sobre el poble de Cabanes (Alt Empordà).
– Bloc en constant actualització –

Fonts d’informació:

  • Arxiu municipal de Cabanes
  • Registres parroquials de Cabanes i altres pobles de les comarques gironines
  • Monografies i buidats de llibres i revistes
  • Documents notarials, arxius i biblioteques, arxiu familiar…
  • Documents i fotos cedits per Genís Mención, Gil Capallera, família Pey-Viñolas, família Hubach-Nogués, família Terrats-Miró, Marta Noguer i Lídia Altimira, família Tubau Lacosta, família Colls-Dorca, Ricardo González Barbero, Rosita Gibert, Pere Serra Colomer, Jaume Prat i Pons, Germans Galera i Monegal, Ma Teresa Ferran Ramis, Antoni Dalmau Ribalta… Records de Josep Serra (Fredo),  Mn Josep Balateu i veïns.


1 Comentari

Família Maymó

familia MaymoMaymó és un cognom d’origen hebreu. Al llistat de noms de jueus i jueves de Girona (1311-1342) que apareixen al treball de Sílvia Planas i Marcé, hi trobem precisament els Maimó, de Cabanes.

La família Maymó, que va quedar sense descendència a mitjans del segle XVIII, van ser els avantpassats dels Ribas de Conill.

El Sr. Albert Compte i Freixenet al seu treball titulat “Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues” (Annals de l’IEE, núm. 29, 1996) fa referència a un mas propietat de Jaume Pont Casadevall (Sr. Romaguera) que seria el mas Maymó, situat prop del Salitar i que correspondria a l’actual mas Ribas.

Els Maymó foren una família de pagesos benestants emparentats, entre d’altres, amb els Puig Casadevall, de Cabanes i els Nouvilas, de Sant Quirze de Colera.

En temps de la guerra de Successió trobem a Miquel Maymó, casat amb Margarida Nouvilas de St Quirze de Colera. Miquel va morir el 1702.

La seva filla gran, Isabel Maymó i Nouvilas, el 1697, s’havia casat amb Francesc Puig i Casadevall. Van tenir dos nois que podien haver heretat la propietat:

  •  Miquel Maymó, que va fer testament el 1743. Al document diu que té 30 anys, que és fill de Francesc Maymó i d’Isabel. Casat, però sense fills, nomena hereu al seu germà Francesc i si ell no pot heretar, llavors les seves propietats serien per a Quirch Ribas, fill de Pere Ribas i d’Anna Maria Maymó, la seva germana.
  • Francesc Maymó, casat amb Caterina Falgàs, i que el 1753 fa testament per morir poc després. Al document ens diu que té uns 40 anys i que deixa com a hereva a la seva filla Maria. Caterina, la seva esposa va morir el 1754, als 34 anys. Segurament no hi va haver descendència i la propietat va passar al seu nebot Quirch Ribas Maymó fill d’Anna Maria Maymó i de Pere Ribas Bonal, de Boadella, casats pels vols del 1725. Amb aquest casament l’heretat passà al patrimoni dels Ribas que més tard va ser d’Antoni Ribas de Conill.

Anna Maria Maymó, va morir a Cabanes, el 22 de gener de 1743, quan tenia 42 anys. Al testament signat el dia abans, en lo lloch de Cabanas y en la casa del Sr. Anton de Carreras ahont habita… (no s’aclareix el motiu pel qual vivia a can Carreras) deixa, entre d’altres, aquestes disposicions:

  • Vol ser enterrada al vas (nínxol) del seu pare Francesc Maymó
  • A la seva filla Margarida li deixa noranta lliures barceloneses, que se li donaran en el moment del matrimoni carnal o espiritual, sempre que es casi a gust i voluntat de mes prop parents. Si no és així, només li deixa deu lliures. El mateix fa amb la seva filla Dorotea. I adverteix que si les dues noies morensense fills, la meitat del dot haurà de retornar a l’hereu.
  • Deixa hereu universal a Pere Ribas el seu marit i quan ell mori vol que l’heretat passi a Quirç, el seu fill que en aquells moments deu tenir 12 anys.

Bibliografia:


Deixa un comentari

L’electricitat a Cabanes

L’any 1895 entra l’electricitat a l’Alt Empordà, primer per l’Escala i dos mesos més tard per Darnius i Agullana. A Cabanes va arribar una mica més tard, el 1914, de la mà del Sr. Jaume Gorgot (Romaguera)

hidroEn Cabanas se instalará en breve el alumbrado eléctrico producido por fuerza hidráulica del propietario de aquel término municipal, D. Jaime Gorgot, a quien hay que agradecer la iniciativa y planteamiento de dicha mejora. Diario de Gerona, 27/8/1912. Pàg. 9

Fàbrega, A. Es verament agradable véurer com els pobles rurals imitant a les ciutats, donen alguns passos envers les millores y el progrés. Are en aquest poble mateix, aprofitant I’ aigua que procedent de la Muga dona forsa al molí, s’ hi instalarà la enllumenació elèctrica, millora de gran conveniència. Tenim d’ agrahir ai tal reforma al acabalat y estimat propietari d’ aquesta, D. Jaume Gorgot, que tan es desvetlla per el millorament del poble de Cabanes. La Veu de l’Empordà, 24/8/1912. Pàg. 3

La companyia d’ electricitat, formada pel Sr. Cusi de Figueres i altres, han instalat en el poble una xarxa elèctrica per a donar llum a la població. De cert no se sab el dia de l’inauguració de la mateixa, per faltar encare la linea d’origen. La Veu de l’Emporda, 10/1/1914. Pàg. 3

El 1913, els senyors Brunet, Cusí, Masó, Roca, Sala i el matrimoni Gusi-Castelló signen l’escriptura de constitució de la companyia mercantil anònima “Sociedad Hidro-Eléctrica del Ampurdán”. L’empresa “Hidro-Eléctrica del Ampurdán”, coneguda popularment per “l’Hidro”, va tenir drets de subministrament a Cabanes des del 1915.

Bibliografia:


Deixa un comentari

Cabanenc/a de l’any

1a edició (2016)

Des de l’Ajuntament, s’ha pensat de fundar el premi «Cabanenc/a de l’any», una distinció creada com a homenatge a aquells cabanencs o cabanenques compromesos amb la gent i el poble, un guardó que sigui un reconeixement públic a aquelles persones que s’hagin distingit per la seva activitat o per les seves iniciatives relacionades amb la promoció de la vida cultural, cívica, esportiva, etc.
En properes edicions, la proposta dels guardonats es farà amb la participació dels veïns i serà un jurat qui designi la persona homenatjada, però en aquesta primera edició (2016)  l’Ajuntament reconeix com a «Cabanenc de l’any» el Sr. Gil Capallera i Teixidor pel seu treball i dedicació personal al poble de Cabanes.

El lliurament del guardó va tenir lloc el dissabte 19 de novembre de 2016, en una festa que va consistir en la inauguració de l’exposició sobre la història de les festes d’homenatge a la vellesa, organizada per Gil Capallera amb el suport de Tomeu Poch, el propi lliurament del guardó, una cantada d’havaneres a càrrec de “La garota de l’Empordà” i un refrigeri.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


2 comentaris

Família Conill

Més informació: Can Carreras

Els Conill eren una de les famílies principals d’Olot. Descendien d’uns pagesos habitants al Mas de les Illes de la parròquia de Sant Joan les Fonts que el 1494 tenien un fill hostaler i que després foren paraires, farmacèutics i finalment juristes.

L’any 1738 la pubilla de Can Carreras de Cabanes, Rosa de Carreras i Avinyó, aportà tot el patrimoni familiar al doctor Ignasi de Conill i de Carreras, ciutadà honrat de Barcelona resident a Olot.

Documents:

Persones relacionades:

Més informació:


1 Comentari

Família Puig

Més informació: Can Carreras

Els de Puig són els actuals propietaris de Can Carreras. Originaris de Santa Llogaia d’Àlguema, abans havien residit a Darnius i més antigament van estar relacionats amb els Collferrer, d’Olot. Joan de Puig i Descals, (Darnius,  ~1803 — Barcelona 1863) baró de Rodes va ser l’oncle del primer de Puig de Cabanes.

La família de Puig ha estat la destinatària final dels patrimonis Corcoll, Boxadós, Conill i Rich, estesos per les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa. El patrimoni de la família Rich, cavallers originaris de Jafre, incorporava al seu torn els dels llinatges Forest i Rubies, de Castelló d’Empúries.

A finals del segle XIX una pubilla, Concepció de Conill i de Maranges, transportà tot el patrimoni d’Olot a la família de Puig, pel seu casament amb l’hisendat Eusebi de Puig i de Rich.

Eusebi de Puig i de Rich (Figueres, 1863-Barcelona, 1933)

Propietari d’un extens patrimoni a l’Alt Empordà, fou sobretot una personalitat destacada del moviment Eusebi de Puigagrarista català de començaments del segle XX. Segons Jaume Maspons i Camarasa, “hem de veure en Eusebi de Puig i de Rich més que un agricultor, un conductor d’agricultors, un despertador del sentit adormit de la classe pagesa, un guiador i organitzador de les forces rurals”. Quan a començaments de l’any 1900 es fundà la Cambra Agrícola de l’Empordà, una de les més importants que es crearen a Espanya, en fou elegit el president i va ostentar aquest càrrec fins a la seva mort. Des de 1907 i durant molts anys també va presidir el Consell Provincial de Foment de Girona. Entre les múltiples iniciatives que va promoure des d’aquests càrrecs en profit de les comarques gironines, cal destacar las campanya per a la construcció del canal de l’Alt Empordà. L’any 1905 fou elegit president de la Federació Agrícola Catalana Balear i, com a tal, va presidir el congrés agrícola celebrat a Olot el juny de 1906. Soci de l’IACSI des de 1880, formà part de la seva junta directiva des de 1909 i el 1911 en fou el president (1911-1914). Durant el seu mandat s’iniciaren els donatius de Josep Deu i Mata per a premis a l’agricultura i es creà l’Oficina d’inscripció d’aigües, que fou la precursora de l’Oficina jurídica.

En aquell temps residia a Barcelona la major part de l’any, tot i que feia estades periòdiques a l’Empordà i residia a la casa Romà, del carrer de Peralada. L’any 1911 fou un dels fundadors i membre de la junta directiva de la Societat del Cavall Nacional de Tir Lleuger. Aquell mateix any es creà la Unió de Vinyaters de Catalunya, i també fou elegit president del seu consell comarcal de l’Empordà. L’any 1919 li fou atorgada la Gran Creu de la Orde Civil del Mèrit Agrícola. També va presidir durant molt temps la Cambra Agrícola Provincial de Girona. En l’àmbit espanyol, fou membre de l’Asociación de Agricultores de España i del Consell Superior de Foment,  formà part del Consell Superior de Foment i vocal de l’Associació d’Agricultors.

Eusebi de Puig fou, a més de president perpetu de la CAOE, cap de Foment de la província de Girona, president de la FACB (1905-1906), president del consell comarcal de l’Empordà de la Unió de Vinyaters (1911) i president de l’IACSI (1911-1914), vocal del patronat de la biblioteca (1922)

Fill d’Antoni de Puig i Descals i de Narcisa de Rich i Morell, de Castelló d’Empúries. Es va casar amb Concepció de Conill i Maranges, filla d’Antoni de Conill i de Solà, hisendat de Cabanes i de Rafaela Maranges i Vilar de la Selva de Mar. Van tenir tres fills:

  • Eusebi de Puig i de Conill (Figueres, 1890-París, 1927). Pintor. Hereu de la família va morir sense descendència
  • Concepció de Puig de Conill. Va morir als 27 anys (1893-1920)
  • Antoni de Puig i de Conill (1896-1967)

Antoni de Puig i de Conill  (1896-1967)

Cavaller del Reial Estament Militar de la Província de Girona. Casat amb Cecília Conde i Garriga, de Barcelona, filla de Dionisio Conde y Gómez del Olmo, conte de Salces de Ebro i de Maria Garriga i Montaña. Van tenir dos fills:

  • Concepció, casada amb Josep Antoni Linati (1926 – 2008)
  • Eusebi, cavaller del Reial Estament Militar de la Província de Girona, casat amb Carme Arbolí i Desvalls, de Barcelona, l’any 1955

Documents:

  • Can Carreras de Cabanes d’Empordà. Arxiu Nacional de Catalunya. FONS ANC1-1187
  • Família Puig Descals. Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. FONS ACAE110-184. Data: 1624-1936. Volum i suport:5 capses arxivadores que sumen 0´6 metres lineals. Suport paper. Ingressà a l´ACAE al mes d´abril del 2002, fruit del conveni de dipòsit del Sr. Carlos de Aguilera i de Fontcuberta, comte de Fuenrubia

Persones relacionades:

Més informació:


1 Comentari

Avantpassats dels Carreras: Corcoll… Prats … Despuig

Les famílies: Corcoll | Boixadors | Torroella | Ferrer| Prats | Despuig | Mont-rodon
Avantpassats de Francesca Despuig i Prats, esposa de Francesc de Carreras i Raguer

Vegeu: Can Carreras

Corcoll-Prats-Despuig

Escut encarregat per Francesc de Carreras i Raguer amb l’armorial dels familiars de la seva esposa Francesca Despuig: Despuig-Corcoll-Prats-Ferrer

Branques principals

Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, en torn de la casa amb torre construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes.

Corcoll

Després d’unes quantes generacions, un altre Pere Corcoll (Ref. 1474) i la seva esposa Joana, tenen tres fills: Sebastià, pagès de Cabanes; Antoni, blanquer de Cabanes casat a Peralada i Joan, prevere i sagristà de Cabanes.

El 1543, Gràcia Corcoll, néta de Sebastià, es va casar amb Joan Viu, notari de Castelló d’Empúries (rebia el tractament d’Honorable). El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa.

PratArbre genealògic

El 1609, Gràcia Viu  Corcoll i de Ferrer, filla de Francesc Viu Corcoll i Jerònima Ferrer , es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles. Així fou com els Prat obtingueren el domini de l’heratat de Cabanes. Rafel i Gràcia van tenir dues filles, Maria Rosa casada amb Josep Agustí Tor Bagur i Carles, mercader de Torroella de Montgrí i Anna Magina, pubilla i hereva del patrimoni

Pere Prat, pare de Rafel, va morir a Cabanes el 1596 però va ser enterrat al claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Uns anys abans havia escrit “Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia“, en realitat el Llibre mestre de la família. Al llibre hi consta la data de 1565.  [Pere podia haver actuat com a notari de Cabanes en nom de Pere Ferrer. El seu nom apareix al Manuale instrumentorum receptorum in castro de Cabanis, FONS AHG170-395]

El 23 de setembre de 1613, Rafel Prats va morir, després de fer testament en poder del notari Ribes de Peralada i fou enterrat en el monestir de Sant Esteve de Banyoles. Dos mesos més tard, el 7 de desembre de 1613, batejaven a la seva filla Francesca. Els padrins foren lo Sr. Francesch Rosello y Jorda, burgès de Perpinya y padrina la Sra Anna Carles de Torroella de Mongri. 

Montrodon

El 1626 Anna Magina Prats Corcoll, filla gran de la parella, es casa en primeres núpcies amb Domingo Montrodon, donzell de Peralada. Només van tenir un fill, Domènec,  que va morir el 1634. Domingo Montrodon va morir el març de 1628 (possiblement emmetzinat en un dinar a Peralada).

La seva vídua, filla i pubilla de Rafel Prats i Gràcia Viu Corcoll,  enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, de Corçà, amb la qual cosa la heretat va passar al cognom Despuig.

_ Domingo Montrodon podria ser el personatge que apareix al treball d’Antoni Pladevall Font: Mont-rodon. Passat i present d’un llinatge i d’un casal osonenc. Editorial Diac, Vic, 2001

_  Juan Despuig, natural de Gerona, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1599. Desciende de Guerao Despuig, de Quart de Gerona, elevado a la dignidad de Caballero el 15 de Mayo de 1503.
_ Rafael Despuig, hijo del citado Juan Despuig, natural de Corca, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1626. A: Blasonari

El 8 de març de 1642, moria Gràcia Prats Corcoll (mare d’Anna Magina). Havia fet testament amb el notari Narcís Bassedas de Figueres

Despuig

Rafel Despuig, donzell, i Anna Magina [Mont-rodon] Prats, casats a Cabanes el 1630, entre 1631 i el 1641, van batejar uns quants fills: Francesca (1631), Rafel, donzell, (1634), Emerentiana (1639), Caterina, casada amb Josep Sunyer, d’Ullà/Torroella de Montgrií i Maria (1641).

despuig

El 1694, l’hereva Francesca Despuig i Prats (1631-1715), després d’enviudar d’Antoni Padern (+1675), Dr. en drets de Peralada i Figueres, va contraure matrimoni, amb el donzell Francesc de Carreras i Reguer, capità d’infanteria, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió, fill del Mgfc. Lluis de Carreras, donzell de Tàrrega i de Cecília de Reguer i Riera. Fou així com els Carreras es convertiren en senyors del patrimoni de Cabanes.

Magina Despuig Montrodon (abans Prats Corcoll) va morir el 23 de febrer de 1657.

Del primer matrimoni de Francesca Despuig  van néixer una filla, Maria Rosa, casada a Cabanes el 26 de setembre de 1691, amb Josep Puig i un fill, Domingo Padern i Despuig que va ser enterrat el 15 de desembre de 1689. Al testament signat tres dies abans se’l defineix com a estudiant i entre els testimonis hi ha dos militars.

Branques col·laterals

Boixadors

La primera referència (1424) de la família la trobem amb Perpinyà Boixadors, de Cabanes i la seva esposa Ramona. A la seva genealogia hi trobem Joana Comte i Bernat Sinol, de Vilabertran; Margarida Sinols, de Cabanes i Antònia Gelabert, de Vilatenim; Joan Boixadors, mercader de Peralada, amb heretats a Cabanes i Peralada; Jaume Boixadors, botiguer a Peralada i paraire a Perpinyà

Caterina Boixadors i Gelabert, besnéta de Perpinyà i Ramona, es casa amb Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula, de Figueres.

Amb ells la família segueix amb els Torroella, de Peralada.

Torroella

La primera referència de la família es remunta al 1377. A la seva genealogia hi trobem Martí Torroella, apotecari de Peralada, casat amb Cecília Pons de les Costes, filla de Miquel Banaula, notari de Figueres.

El seu nét fou Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, [fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula] casat amb Caterina Boixadors i Gelabert, pubilla dels Boixadors.

Dels fills de Martí i Caterina es coneix a Pere i Joan Antic, donzells o Constança Torroella i Boixadors, pubilla, casada amb Pere Ferrer, mercader de Roses, amb tractament dl’Honorable.

La seva néta Marquesa Ferrer es va casar amb Pere Prat, notari de Banyoles, i van ser els avis de Gràcia Viu i Corcoll, de Cabanes.

Arbres geneaològics dels: Boixadors-Corcoll-Torroella
A:  Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

És molt probable que:

  • El dret a ser enterrat davant de l’altar del Roser passés dels Corcoll-Prat, als Mont-rodon, als Despuig i finalment als Carreras. Un document del 1628 confirma que Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: … deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra …. davant lo altar de Nª Sª del Roser … dins l’església de St. Vicens del Castell de Cabanas 

Domingo Mont-rodon