Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Cronologia

Cronologia dels fets històrics que van tenir lloc a Cabanes i a l’Alt Empordà. La major part de les dades s’han extret de:

  • Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
  • Bernils i Mach, Josep M. Cabanes. Diputació de Girona, 2001
  • Campo i Jordà, Ferran del. Set segles d’una família empordanesa. Els Jordà de Molins. Girona: Brau, 2000
  • Registres parroquials
  • Butlletins municipals

Prehistòria

  • Avencs i coves amb utillatge de l’home de Neanderthal (La Caula) i al Veïnat de Dalt, del nucli vell de Molins, restes d’una Necròpolis, avui pràcticament desapareguda per l’ampliació de la carretera.

Grecs, íbers, romans, visigots i sarraïns

  • Grecs
    • s. VI aC.- Tresor de Molins, conjunt de monedes gregues i fragments de plata trobats al terme de Molins
  • Íbers
    • s. V-VI.- Vas de l’Aigüeta
    • s. V aC.- S’ha trobat utillatge ibèric al turó de la Guardiola (Molins)
    • s. IV aC.- Existència del llogarret ibèric de l’Aigüeta
  • Romans
    • s. II.- Via Augusta, o camí de la Calçada (195 aC). Probablement en aquesta època apareixen els primers molins
    • s. IV.- Presència de monedes romanes
    • s. III.- Bàrbars. Entren al país per la Via Augusta
    • S. V.- Cau l’imperi romà
  • Visigots i sarraïns
    • s. VI, VII i VIII

Edat Mitjana

  • s. VIII
    • L’any 785 el balí musulmà de Girona es lliura al rei franc Carlemany
    • Es construeixen els primers castells
    • S’imposen les regles de Sant Benet (benedictins) per a totes les comunitats religioses
    • L’Empordà resta dividit en dos comtats, el d’Empúries i el de Besalú. Cabanes forma part del comtat d’Empúries i Molins, sota el domini del castell de Llers, depèn del comtat de Besalú
  • s. IX
    • 829.- Primer document que parla de Chabannes i de l’església de Sant Maurici
    • Apareix la denominació de Cadins
    • 840.- Winedilda [ó Guinedilda], esposa de Gifré el Pilós, cedeix el domini de Cabanes al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on la seva filla n’era l’abadessa
    • 899.- Confirmació de possessions a Cabanes per part del rei Carles el Simple.
  • s. X-XI
    • Molins està sota el domini del Monestir de Sant Pere de Rodes
  • s. X
    • Els comtats catalans es lliuren del seu vassallatge als reis francs
    • 926.- Donació d’un alou a Cabanes pel noble Tassi, de Sant Pere de Rodes
    • 982.- Lotari confirma l’anterior donació
  • s. XI-XII-XIII.- Guerres contínues entre els comtes d’Empúries i els de Besalú, en què també hi van intervenir els contes de Barcelona, els del Rosselló i els vescomtes de Rocabertí (Peralada)
  • s. XI
    • Finals del s. X i principis del s. XI.- Construcció del castell de Cabanes
    • 1013.- Vila anomenada de “Cabanes al lloc del castell”
    • 1070.- Apareix la denominació de parròquia de Sant Vicenç. Segurament l’església es trobava a l’interior del castell
    • 1078.- Cabanes deixa de formar part de la jurisdicció del comtat d’Empúries i passa a pertànye al Senyoriu de Peralada
  • s. XII
    • Construcció de l’església de Sant Feliu de Cadins
    • 1128.- Guerra de l’Empordà. Les tropes del comte d’Empúries passaren per Molins i prengueren els castells d’Hortal i de Llers
    • 1169.- Trasllat de la comunitat cistercenca a Cadins
    • 1183.- Gran aiguat que va destruir totes les collites
  • s. XIII
    • Es construeix la capella de Sant Sebastià
    • 1230.- Institució de l’Hospital de Cabanes
    • 1275.- Molts senyors feudals de la Catalunya Vella es rebel·laren contra el comte de Barcelona i rei d’Aragó Jaume I, el Conqueridor, el qual formà un exèrcit per tal de sotmetre els nobles i, entre d’altres, va assetjar i prendre el castell de Llers
    • 1285.- Invasió dels croats francesos, encapçalats pel seu rei Felip l’Ardit i el seu fill Carles de Valois, que havia estat nomenat rei d’Aragó pel Sant Pare en substitució de l’excomunicat Pere el Gran (fill de Jaume I). Es van iniciar els combats a Llers, que es va rendir el 24 de juny, llavors els francesos van creuar tot el terme municipal de Cabanes destrossant els seus habitatges, oh hi hvia el quarter general del rei Pere. Després de calar foc a Peralada, l’exèrcit va quedar destrossat per la pesta i els atacs dels almogàvers o es va retirar
    • 1295.- El 28 d’octubre la princesa d’Anjou va arribar al monestir de Sant Feliu de Cadins i hi va romandre fins l’1 de novembre, quan es va traslladar a Vilabertran per contraure matrimoni amb el rei Jaume II
  • s. XIV
    • Problemes al monestir de Cadins
    • 1397.- Per primera vegada s’esment el nom de senyor del castell de Cabanes, amb el vescomte Gaufred de Rocabertí
  • s. XV
    • 1407.- Acció violenta contra les monges de Cadins
    • 1421.- Inundació i destrucció de tot el poble de Cabanes
    • 1462-1472.- Esclatà la primera Guerra dels Remences. L’Empordà es convertí en camp de batalla per on passaven o s’enfrontaven els diferents bàndols en lluita. Els pagesos revoltats que feien costat al rei Joan II, no podien esperar gaire clemència dels contraris, els nobles i la Diputació de Barcelona, car eren penjats de forca si eren capturats, i sense cap judici.
    • 1483-1486.- Segona Guerra dels Remences. Finalitzà amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, pacte signat entre la noblesa i la pagesia catalana sota l’arbitratge de Ferran el Catòlic, amb què desapareixien els drets feudals i els mals usos. Després d’aquesta guerra la majoria de les masies de l’Empordà eren enderrocades o havien estat saquejades, els camps erms i abandonats, el bestiar mort o perdut… però els pagesos eren, a la fi, lliures.
    • 1492.- Les monges de Cadins es traslladen a Girona

Edat Moderna i Contemporània

  • S. XVI
    • Llarga etapa de pau per a l’Empordà, amb excepció de la costa, lloc de correries dels perilosos pirates berberescs.
  • s. XVII
    • 1604.- Construcció de la casa de Joan Janover
    • 1640-1652.- Esclata la Guerra dels Segadors i l’Empordà es converteix en un camp de batalla entre francesos, catalans i espanyols.
    • 1652.- Catalunya signa la pau amb Felip IV i finalitza la Guerra dels Segadors, però continua al guerra entre França i Espanya, els francesos entraren a l’Empordà i de nou la comarca es convertí en camp de batalla.
    • 1653-1657.- Apareix la pesta negra
    • 1654.- El poble de Cabanes participa en la lluita contra la pirateria
    • 1659.- Se signa el Tractat dels Pirineus entre Espanya i França, pau que més aviat fou una treva després de 20 anys de guerra. Les comarques del nord de Catalunya eren annexionades a França i la frontera passaria als Pirineus, per la qual cosa l’Alt Empordà passava a ser comarca fronterera.
    • 1670.- Primer pacte entre el comte de Peralada i la Universitat de Cabanes
    • 1674.- Esclata de nou la guerra amb França. Les tropes espanyoles, sota el comandament del duc de Sant German, tindran com a objectiu la reconquesta del Rosselló. La campanya fou un desastre per la manca d’ajut i l’abandonament del govern de Madrid. Derrotats, els espanyols fugiren del Rosselló
    • 1675-1678.- Les tropes franceses sota el comandament del mariscal Schomberg arribaren als Pirineus, i es disposaren a creuar-los pel Portús-Panissars o per altres passos. De nou tornava la guerra. Els francesos saquejaven les masies, tot i que no ocuparen militarment l’Empordà, sinó que es retiraren però continuaren entrant cada any, saquejant i devastant el territori. Era una forma d’intimidar els espanyols i evitar que tinguessin la temptació d’entrar al Rosselló.
    • 1678.- S’establí la pau de Nimega entre França i Espanya, pau de conveniència i força relativa.
    • 1683-1684.- Nova guerra entre Espanya i França
    • 1684.- El general francès Bellefonds entra a l’Empordà saquejant i destruint pobles i masies, i es retira poc després de signar-se la Treva de Ratisbona
    • 1690-1697.- Espanya torna a entrar en guerra amb França. El mariscal Noailles arribà a l’Empordà al capdavant d’un exèrcit i assolà el territori, no perdonà ni els monestirs, com va passar amb Sant Pere de Rodes, d’on s’emportà la seva valuosa Bíblia, avui a París i coneguda com Bíblia Noailles
    • 1697.- S’estableix la Pau de Ryswick entre Espanya i França
  • s. XVIII
    • 1700.- 17 d’octubre.- Signatura de la Concòrdia entre la Universitat de Cabanes i el comte de Peralada. La Universitat de Cabanes va renunciar a qualsevol dret sobre els riberals de la Muga i del Llobregat i dels territoris de la Garriga, el Romanimar i el Balcar i el comte va revocar alguns establiments fets anteriorment, va autoritzar la reconversió dels erms amb horts i camps de conreu, etc.
    • 1700.- Carles II, el darrer rei dels Àustries mort sense descendència i institueix hereu a Felip d’Anjou, Borbó francès i nét de Lluís XIV. Els francesos es retiren de Catalunya i de l’Empordà sense causar problemes, però aviat Anglaterra i els seus aliats europeus, sota el pretext del trencament de l’equilibri continental, trobarien un nou candidat a rei d’Espanya, l’arxiduc Carles, i com que les autoritats catalanes li donaren suport, esclatà la guerra.
    • 1705.- L’Empordà, com Barcelona, Saragossa, València o Mallorca, es decideix per l’arxiduc, i arriba un reforç de 1000 soldats anglesos i 500 cavalls a Figueres. Però els francesos i la frontera eren molt aprop
    • 1706-1714.- Guerra de Successió
      • 1706.- L’exèrcit francès, manat pel marquès de Laval, travessa la frontera pel Portús. El contraatac dels aliats, féu recular els francesos, que durant la seva retirada saquejaren la comarca, desmantellant el castell de Llers
      • 1711.- Els francesos entren a l’Empordà, travessant els Pirineus amb un gran exèrcit, i la guerra es generalitza a la comarca
      • 1712.- L’arxiduc Carles ordena un fort contraatac de les seves tropes i mana que destrueixin el castell de Llers, poc més tard és el duc de Nerwich qui entra a l’Empordà amb un exèrcit francès compost per 34 batallons, 42 esquadrons i 30 peces d’artilleria, i s’apodera definitivament de la comarca. Comença una època de pau
      • 1714.- L’11 de setembre cau Barcelona
  • 1719.- Enfrontament entre el regent francès i Felip V, quan els francesos intentaven la presa de Roses sense èxit i es retiran poc després
  • 1784.- Inundació i destrucció de l’església de Sant Maurici
  • 1793-1795.- La Guerra Gran
    • 1793
      • El 7 de març, Espanya declara la guerra a la República Francesa i el 16 d’abril començava la invasió de la Catalunya Nord per l’exèrcit espanyol sota la direcció del capità general de Catalunya, el general Ricardos. Els empordanesos no sospitaven que l’exèrcit espanyol perdés enfront dels desorganitzats revolucionaris francesos. Quan general Ricardos va morir, fou substituit per Luis de Carvajal, Conde de la Unión. Mentrestant, l’exèrcit espanyol havia aturat les operacions i esperava noves ordres, al seu campament general del Voló. Els francesos van aprofitar per refer-se i, amb l’arribada del nou cap, el mariscal Dugommier, decidiren sorprendre els espanyols.
    • 1794
      • Els dies 1 i 2 de maig, els francesos atacaren el campament general del Voló i es espanyols, veient els francesos a les muntanyes properes als passos del Portús i de Panissars, disparant sobre la fortalesa de la Bellaguarda, fugiren en un desordre complet, travessant el Pirineu pel coll del Portell i abandonant-ho tot. No s’aturaren fins arribar al castell de Sant Ferran de Figueres. El mariscal Dugommier travessà la frontera i caigué sobre La Jonquera i Agullana, avançà fins el Mont-roig -que els francesos anomenaven muntanya Negra- lloc on establiren les noves posicions. Al mateix temps, un altre contingent francès, comandat pel general Auguereau, queia sobre Sant Llorenç de la Muga, i avançava seguint el curs del reiu apoderant-se de la fàbrica d’armes de Sant Sebastià de la Muga, que destruiria. D’aquesta forma el nou front restava a l’Empordà
      • El 7 de juny va haver-hi violents enfrontaments entre espanyols i francesos prop de Molins, principalment al Roure, al pla de Cotó, al pla de Llers i al pont de Molins.
      • El 17 de novembre, les bateries franceses de Mont-roig començaren a disparar contra les espanyoles del Roure que els respongueren. Una granada perduda va anar a caure sobre el mariscal Dugommier, que va morir immediatament. Seguiren dos dies de calma, fins que els francesos es van reorganitzar sota el comandament del general Perignon.
      • El 20 de novembre els francesos atacaren i aconseguiren l’enfonsament de l’ala esquerra, la de Llers. Després avançaren ràpidament cap a la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, fet que va provocar el pànic entre els soldats espanyols que abandonaren totes les línies
      • Amb la derrota del Roure, les tropes franceses es van apoderar de tota la vall de la Muga i Cabanes va caure en mans franceses fins a la seva retirada l’any següent.
      • Els republicans francesos volen prendre el castell de Figueres i la Ciutadella de Roses. El primer va ser fàcil, el brigadier Andrés Torres, tot i saber que la fortalesa era inexpugnable, es va vendre als francesos i es va rendir sense disparar cap tret. La Ciutadella de Roses, ben protegida per l’esquadra espanyola de l’almirall Gravina, va resistir més temps.
    • 1795
      • El mes de febrer cau la Ciutadella de Roses. Mentrestant els catalans -Terços de Girona i Miquelets- i els espanyols van reforçar les línies del Fluvià, sota el comandament del nou capità general de Catalunya, Urrutia i d’un general en cap, Joan Miquel Vives
      • 1795.- Espanya i França signen la Pau de Basilea i la frontera retorna als Pirineus.
  • s. XIX
    • 1803.- Inici de les obres de l‘església de Sant Vicenç
    • 1807.- Se signa el Tractat de Fontainebleau. Les tropes franceses poden entrar com a aliades a Espanya, primer per Biscaia, per ocupar Portugal, i després a Catalunya, per protegir els ports, com el de Roses, dels angleses
    • 1808-1814.- Guerra del francès
      • 1808
        • El 13 de febrer entra pel Portús el primer contingent de tropes napoleòniques dirigides pel general Duhesme, travessaren Pont de Molins i arribaren a Barcelona dies després
        • El 2 d’abril els soldats francesos ocuparen el castell de Sant Ferran pacíficament, com a aliats que eren. Amb tot, no foren ben rebuts pels empordanesos. Els records de la passada Guerra Gran eren massa recents.
        • 2 de maig. Fets de Madrid
        • A principis de juny l’hostilitat dels empordanesos envers els francesos del castell de Figueres era manifesta i es decideix organitzar una acció en contra seva. De fet, era un aixecament general de tot Catalunya contra els francesos, no pel seu domini, car eren aliats, sinó per un profund sentiment antifrancès. Els empordanesos decidiren treure els oficials francesos del castell de Sant Ferran i així poder atacar-los amb garanties, per això els convidaren a una mena de festa popular a Figueres, però els francesos se’n malfiaren, prengueren precaucions i els fets acabaren amb una dura lluita.
        • El 4 de juny, els francesos bombardegen Figueres, des del castell de Sant Ferran. Caigueren més de 1760 bombes, que destruiren unes 500 cases -pràcticament totes-. Els guerrillers empordanesos decidiren posar setge al castell i demanaren ajut a Olot i Girona, amb la idea de tancar i defensar els passos fonterers, mentre la Ciutadella de Roses i la marina anglesa protegien la costa, però les respostes d’Olot i Girona foren descebedores. Els primers se sentien protegits per les muntanyes i els segons darrera de les seves muralles. Així no pogueren impedir que un contingent francès de 2000 homes i 200 cavalls amb queviures i munició entrés al castell de Sant Ferran a mitjan de juny.
        • L’11 de juliol, la Ciutadella de Roses resisteix un atac francès
        • El 17 de juliol els guerrillers espanyols ataquen, a Molins, un comboi de queviures i armament francès que baixava de la Jonquera. Els francesos van ser derrotats, però més endavant ho farien pagar a la població civil
        • El 20 de juliol, és Girona qui resisteix l’atac de les tropes franceses del general Duhesme
        • El 3 d’agost hi ha una nova acció de la guerrilla al coll d’Orriols, el 6 d’agost a La Jonquera i el 7 d’agost a Capmany
        • Del 16 d’agost a principis de setembre es destruiren uns quants campaments que els francesos tenien a Sarrià de Ter i les bateries de morters de casa Roca i de la Barca que tants danys havien causat a la ciutat de Girona
        • A l’octubre entra a l’Empordà un nombrós i ben armat cos de l’exèrcit francès, manat pel mariscal Saint Cyr que organitza el setge de la Ciutadella de Roses, que a la fi va rendir-se. Després va ocupar els pobles i va planificar acabar amb l’activitat dels guerrillers, els quals amb les famílies amenaçades, optaren per refugiar-se a l’interior del país
        • El mes d’octubre, Cabanes va caure en poder dels francesos i va restar ocupada fins el 5 d’abril de 1814
      • 1809
        • A principis d’any els guerrillers empordanesos s’organitzen militarment i deicideixen prendre el nom de Batalló d’Expatriats de l’Empordà
        • Al mes de maig, davant l’organització dels catalans, el mariscal Saint Cyr entra altra vegada a Catalunya amb un nombrós exèrcit que arribà fins a Barcelona i després de’n tornà per acabar amb la resistència de Girona. La insospitada resistència d’aquesta ciutat va provocar la destitució de Saint Cyr, que fou substituït per un general veterà de la Guerra Gran, Auguereau. Al mateix temps es col·locaven bans pels pobles perquè els habitants reconeguessin Josep Napoleó I com a rei d’Espanya
        • Entre el 10 i l’11 de desembre, Girona cau en poder dels francesos. Auguereau envià tropes a l’Empordà per sotmetre els guerrillers. Una de les batalles més dures es va donar a la carretera de Maçanet de Cabrenys a Darnius
      • 1810
        • Napoleó va substituir el mariscal Auguereau pel mariscal Mac Donald, dic de Tarento, home intel·ligent que va decidir guanyar-se els catalans practicant una política nacionalista, però ja era massa tard i no donaria cap resultat positiu
      • 1811
        • El coronel Francesc Rovira i el Batalló d’Expatriats de l’Empordà es proposen apoderar-se de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, un pla de “bojos” si es tenia en compte la nombrosa guarnició francesa del castell i que aquest edifici era considerat inexpugnable
        • La nit del 9 al 10 d’abril es porta a terme l’acció i aconsegueixen prendre la fortalesa. El coronel Martínez restà al castell, mentre Francesc Rovira surt per reclamar ajut abans que els francesos establissin setge. Però la ineptitud i la lentitud per part espanyola van contrastar amb la rapidesa d’acció dels francesos
        • El 16 d’abril, els francesos ja havien ocupat els pobles del voltant del castell i havien posat bateries de canons entre Vilafant i Vilanant, els únics llocs des d’on es domina la fortalesa; al mateix temps 800 homes ocupaven militarment Figueres i arribava la cavalleria imperial que establia els seus quarters a Peralada. Un altre cos de l’exèrcit francès avançà cap a Olot i tallà el pas al baró d’Eroles, que, amb els seus guerrillers, intentava aproximar-se al castell. Així comença un dels setges més durs
        • El mes de maig el comandant general del Principat i exèrcit de Catalunya, Campoverde, va intentar amb 9000 homes aixecar el setge francès de la fortalesa, però va fracassar. Les tropes assetjades decidiren passar a l’acció realitzant sortides per sopresa i aconseguint destruir bateries de canons i magatzems d’armes i munició. El baró d’Eroles, decidit a contactar amb els assetjats, va connectar amb el figuerenc Joan Pujol (àlias Boquica), que els va fer creure que coneixia com entrar a la fortalesa i van designar el jove capità Narcís Massanas per entrar al castell. Però Joan Pujol era un espia que lliurà el capità a les autoritats franceses.
        • El 9 de juny, el capità Narcís Massanas va ser portat a Pont de Molins i allà, a la carretera que porta al poble de Cabanes fou afusellat. Actualment, a la carretera de Cabanes i darrera del restaurant La Masia, a pocs metres de la General N-II, encara hi ha restes del monument commemoratiu de l’afusellament en aquest indret del capità Narcís Massanas de Sant Feliu de Guíxols, el 9 de juny de 1811
        • Els mesos de juny i juliol foren un infern per als assetjats, suportant un incessant bombardeig de les bateries franceses i els constants assalts de la infanteria
        • El mes d’agost la situació era insostenible, sense queviures, sense munició i amb moltes baixes entre morts i ferits
        • El dia 16 d’agost, el coronel Martínez, amb els seus oficials, van decidir fer una sortida desesperada per intentar arribar a les línies espanyoles de la part d’Olot i l’Alta Garrotxa
        • El dia 17 d’agost efectuen la sortida, però els francesos els sorprenen. La lluita durà fins el dia 19, i acabà els setge amb la derrota dels espanyols. El mariscal Dc Donald decidí no executar els presoners i enviar-los a França i una matinada del mes d’agost de 1811 sortiren del castell i, en llargues columnes, enfilaren la carretera vers la frontera
        • El mariscal Mc Donald fou substituït a Catalunya pel general Charles Decaen, amb la missió especialment encomanada per Napoleó, de facilitar la unió de Catalunya a l’Imperi Francès, que es portaria a terme el 1812
      • 1812
        • L’administració francesa assignà els departaments de l’Alta Catalunya al baró de Gerando i al comte de Chauvelin, i l’Empordà restà dins el Departement del ter. És nomenat com a subprefecte a Figueres Les Cases, que, amb l’esmentat Gerando, feu una tasca políticosocial força seriosa per aconseguir l’afrancesament de la població, la pacificació i l’annexió definitiva de Catalunya a l’administració imperial napoleònica
      • 1813
        • Es compleix el cinquè any de guerra i això afecta greument l’economia de la zona
        • La guerrilla, assabentada de l’arribada d’un comboi francès, decidí atacar-lo a Molins, i demanaren ajut als habitants. L’acció es dóna aprop del pont i va tenir èxit, els francesos varen ser rebuts per una sèrie de descàrreggues que els causaren nombroses pèrdues, després els guerrillers s’apropiaren de part del comboi, en destruiren la resta i desaparegueren ràpidament ajudats pels habitants del poble. Aquest fet enfurismà el subprefecte Les Cases, que decidí imposar al poble de Molins una forta multa per encobriment de l’enemic, multa que haurien de pagar de seguida tots els seus habitants, si és que no volien represàlies d’un caire pitjor. L’Ajuntament de Molins decidí repartir la multa proporcionalment entre els veïns i estalviar-se mals pitjors
        • A comencaments d’estiu el servei militar francès va enviar una notificació a l’alcalde de Figueres, manant-li que els siguin donats queviures i farratges en concepte d’ajut. En cas que a l’agost no fossin als magatzems del castell de Figueres, serien arrestats els principals homes del poble i portats als calabossos del castell
        • La desastrosa campanya de Rússia i les victòries angloespanyoles a la península, feren replantejar la situació a Napoleó que ordenà al mariscal Suchet replegar-se a Catalunya, mentre Josep I sortia d’Espanya i, a final de 1813, l’emperador s’avenia a signar un armistici i pactava la tornada de Ferran VII com a rei
      • 1814
        • El 22 de març, Ferran VII travessava la frontera per La Jonquera. Fou ben rebut pels habitants, no tant com a futur monarca, sinó perquè significava la fi d’aquella llarga guerra de sis anys. Descansà a Figueres i després partí camí de Besalú, per no trobar-se amb les tropes franceses en retirada -encara ocupaven el castell de Sant Ferran
  • 1820.- Enfrontaments entre liberals, que volen proclamar de nou la Constitució de 1812, i absolutista, amb el suport de Ferran VII
  • 1820.- Benedicció de la nova església parroquial de Sant Vicenç
  • 1821.- A principis d’any apareix a la comarca la febre groga, epidèmia terrible que deixa tot un seguit de defuncions
  • 1821-1823
    • Trienni Liberal, després de l’aixecament del coronel Riego. Molts absolutistes conspiraven i el rei Ferran VII, malgrat haver jurat la Constitució de Cadis, els feia costat. A l’Empordà certs nuclis pagesos de l’interior eren profundament antiliberals, i es donaren enfrontaments en llocs propers a Molins
  • 1823
    • Ferran VII va demanar l’ajut de la Santa Aliança (organisme sorgit del Congrés de Viena, després de la derrota de Napoleó, per salvaguardar l’absolutisme als països europeus), dient que era un presoner dels liberals, i la Santa Aliança va enviar un exèrcit francès, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, encapçalats pel duc d’Angulema
    • A mitjans d’any les primeres tropes franceses, comandades pel general Moncey, travessaren les fronteres del Pirineu. Novament els francesos entraven, cridats pel monarca espanyol, i aquesta vegada eren aliats d’uns, els absolutistes, i enemics d’altres, els liberals. El castell de Sant Ferran de Figueres es va rendir sense disparar un tret, i els francesos avançaren ràpidament cap a l’interior de la península
  • 1824
    • El monarca ordenava mitjançant un decret oficial la permanència de les tropes franceses a Espanya, que significaven tota una garanatia per a ell. Les tropes restaren al castell de Sant Ferran de Figueres
  • 1827
    • L’Empordà es troba saccsejat pels enfrontaments entre liberals i tradicionalistes, principalment pagesos de l’interior (futurs carlins). Les tropes franceses varen actuar de mediadores perquè les accions din i altre bàndol no arribessin a més
  • 1828
    • Les tropes franceses es retiren definitivament
  • 1833-1876.- Guerres carlines. El país va viure tres guerres carlines, però són especialment la primera i la tercera les que van afectar més negativament Cabanes. Per a la protecció de la vila es va decidir la seva fortificació amb la prestació personal
    • 1833-1839. Primera Guerra Carlina
      • 1833
        • Mort Ferran VII, deixant l’Estat Espanyol amb el problema de la seva successió. Els liberals donaren suport a la seva filla Isabel, de poc més de tres anys, com a futura reina d’Espanya, i els absolutistes i tradicionalistes, al germà petit de Ferran, Carles Maria
        • A final d’any esclata la Primera Guerra Carlina. Figueres, ciutat predominantment liberal, es mantingué fidel a Isabel, però a l’interior de la comarca i a la propera Garrotxa gran part de la pagesia optà per donar suport a Carles i a l’Antic Règim. Els carlins s’organitzaren amb un sistema de guerrilles i atacaren mols pobles de predomini liberal
      • 1836
        • Les partides carlines actuaven en guerrilles, tenien amenaçats tots els liberals benestants de la comarca empordanesa
      • 1837
        • El 15 de maig, una partida de carlins dirigida per Muchacho saqueja Llers i assassina a cops de sabre el síndic i onze veïns que havien intentat defensar el castell
      • 1839
        • El 31 d’agos finalitza oficialment la Guerra Carlina, amb el Abrazo de Vergara, encara que a la pràctica la pau no arribaria a Catalunya fins el 1840, quan Ramon Cabrera i els seus fidels creuaren els Pirineus en direcció a França
    • 1842
      • Acord firmat pel secretari municipal per tal de dur a terme l’enderroc del portal de la Cavalleria, amb el vist-i-plau del comú. ACAE110-114-T1-28
    •  1843
      • Pronunciament dels generals Prim i Milans del Bosch contra Espartero. S’instaura a Madrid un govern moderat encapçalat pel general Narváez, que decretà la dissolució de totes les juntes del regne, cosa que li valgué l’animadversió dels republicans i els progressistes catalans, i originà la revolta coneguda amb el nom de la Jamància, que proclamava una societat igualitària, un govern democràtic i una incipient reinvidicació catalanista. La fortalesa de Sant Ferran de Figueres està ocupada pels jamancians i els republicans, comandats per Narcís d’Ametller i Abdó Terrades. Aquesta milícia insurgent anava pels pobles de la rodalia requisant queviures per aguantar un setge llarg
    • 1846-1849.- Segona Guerra Carlina
      • Esclata la Guerra dels Matiners, en realitat un aixecament carlí. Els carlins pretenien que Isabel II es casés amb el pretendent carlí, i així ajuntar les dues línies, però Isabel va contraure matrimoni amb el seu cosí Francesc d’Asís, la qual cosa va provocar aquest aixecament carlí
    • 1850.- Es forma el veïnat de les Masies de Dalt
    • 1856.- Inici oficial de les obres dels terraplens
    • 1854-1856.- Bienni Progressista
    • 1856
      • O’Donnell fa un cop d’estat i tornen els moderats. Aquest militar ordenà el desarmament de la Milícia Nacional i envià l’exèrcit contra Catalunya, focus liberal i d’agitació obrera, i en especia a l’Alt Empordà on els progressistes i els republicans oferiren resistència a l’exèrcit regular en alguns pobles
      • El 24 de juliol, els nacionals i el comandant figuerenc de la Milícia Tomàs Marés resistiren darrera de les muralles del castell els assalts de sis companyies del castell de Sant Ferran. L’enfrontament fou molt dur però no aconseguiren foragitar-los-en i, quan l’endemà es presentaren les tropes de O’Donnell amb artilleria, no trobaren ningú. A la nit els pocs supervivents havien escapat i travessat la frontera amb l’orgull d’haver estat els últims defensors de la llibertat
  • 1860.- L’Ajuntament de Cabanes va canviar els noms dels carrers
    • Sant Sebastià per Sant Isidre i Espolla
    • Nou per Tetuan
    • Escudellers per Rey Tartana
    • Acequia i del Molí per Canal
    • l’Hospital per de les Escoles
    • Orient per Fondach
    • del Fuerte per de la Torre
    • de la Procesó per Castillejos
    • del Passeig per les Eres
  • 1868
    • El 18 de setembre l’esquadra espanyola, que era a Cadis, s’aixecava contra Isabel II i, poc després, era vençut l’exèrcit lleial a la reina a la batalla d’Alcolea, amb la qual casa hagué de fugir i exiliar-se a França. Poc després es produiria l’esclat republicà federalista, principalment a Catalunya i particularment a l’Alt Empordà
  • 1870
    • Arriba el nou rei d’Espanya, Amadeu de Savoia, efímer monarca, que, després de la mort en atemptat del seu valedor, el general Prim, es va veure ignorat fins al punt d’haver d’abdicar i abandonar el país
  • 1871.- Es va declarar una epidèmia de verola
  • 1872-1876.- Tercera Guerra Carlina. A Cabanes, es van reforçar els portals i el lloc de can Brugat i es va ordenar que els veïns tinguessin les portes tancades a la nit. La capella de Sant sebastià es va habilitar com a cos de guàrdia, a la vegada que es construia un tambor sobre el portal principal. El mes d’abril de 1873, es van tapiar totes les portes que donaven sortida a les cases per la part exterior i es va muntar un servei de vigilància a la torre de l’església
    • 1872
      • El capitost carlí Francesc Savalls entra a l’Empordà pel costat de Maçanet de Cabrenys
      • El 30 de desembre, l’Ajuntament de Figueres acordà posar la població en estat de defensa, comptant amb la protecció del castell de Sant Ferran, sota el comandament del general Nouvilas
    • 1873
      • Abdica Amadeu I i es proclama la I República Espanyola. A la província de Girona els carlins es feren forts a l’interior, i prengueren com a base la Garrotza, des d’on organitzaren atacs a terres empordaneses. Actuaven en forma de partides, i apareixien als pobles per sorpresa, demanant l’impost, saquejant i sovint cremant els registres
      • Entre abril i maig, les partides carlines dirigides per En Barrancot aparegueren a Darnius, al Pont de Capmany, a Vilabertran, a Vilatenim, a Terrades, a les Escaules, a Pont de Molins, etc.
      • Primera presència de carlins i inici de la fortificació del poble
      • Carles VII nomenava Francesc Savalls capità general de l’exèrcit reial de Catalunya, el qual va decidir ocupar tota la comarca empordanesa, en especial Figueres
      • El 20 de juliol, l’Ajuntament de Figueres publicà un ban demanant als veïns que presentin en el terimini de sis hores totes les armes que tinguin, el petroli, la pòlvora, el plom, els fulminants, així com les caixes de fusta, els sacs, els barrils i altres elements que serveixin per fer barricades. Assenyala també una contribució de guerra per pagar les despeses
    • 1874
      • El 3 de gener, el general Pavía liquida la Primera República.
      • Els carlins prenien Olot, feien presoner el general Nouvilas a la serra de Toix i dominaren pràcticament tot l’Empordà, controlant el pas fronterer i bloquejant Figueres i el seu castell
      • El mes de maig, en un atac que sofrí la vila de Figueres, els carlins arribaren a l’actual Passeig Nou
      • A mitjans d’estiu, ja és evident que Carles VII mai arribaria al tron d’Espanya
    • 1875
      • A primers de juliol arriba a Figueres la columna Arrando, finalitzant així el perill carlí sobre la vila
      • A final d’any el general Martínez Campos fa un cop d’estat i restaura la monarquia borbònica en la figura d’Alfons XII.
      • El mes de desembre es va destinar al poble de Cabanes un destacament de la Guàrdia Civil
    • 1876
      • Carles VII veu perduda definitivament la seva causa i es retira a França. Així s’acaba la Guerra Carlina
  • 1878.- Es va fundar la Societat de Socors Mutus de Sant Isidre, que va decidir celebrar la seva festa el tercer dia de la festa de Sant Vicens
  • 1879.- S’inicien els tràmits per a l’establiment d’una fàbrica de dinamita
  • 1884.- Es crea a Cabanes, una nova societat anomenada Asociación de Paz i Caridad entre hermanos de la población de Cabanas
  • 1888
  • 1892.- Cabanes compta amb un triangle maçó que depenia de la Lògia Progreso Portbouense

s. XX

  • 1910.- Publicació d’un exemplar de la revista La Nació
  • 1913.- Instal·lació de l’electricitat
  • 1914.- Neix la societat Sociedad y Recreo de Cabanas a partir de la fusió de les societats “Juventut Recreativa Cabanense” i “Paz y Caridad del pueblo de Cabanas
  • 1917.- Instal·lació del telèfon
  • 1920.- Primer equip de futbol
  • 1938.- Construcció del camp d’aviació de Cabanes
  • 1943.- Del 16 al 28 de març va tenir lloc la “Santa Misión
  • 1948/49.-  Expedient d’adquisició i reconstrucció d’una casa per ser ajuntament, situada a la Plaça Major i carrer Sant Isidre de Cabanes. Hi ha els projectes i plànols fets per l’arquitecte Claudi Díaz, liquidacions. ACAE110-114-T1-462
  • 1950
  • 1953/54.- Expedient d’obres del cementiri. Conté els acords dels treballs d’arranjament del cementiri municipal. ACAE110-114-T1-463
  • 1960.- Introducció d’un nou guió per a la festa de Sant Isidre
  • 1982.- Només resten dos regidors a l’actual equip de govern. Les dimissions van fer que Cabanes tingués la primera gestora municipal. Punt Diari, 2/12/1982
  • 1986.- La Diputació concedeix una subvenció per a la reforma del Centre Cívic (Sindicat). Es retira la làpida de l’església que feia referència als morts de la Guerra Civil i se’n posa una de nova al cementiri amb el text: A tots els que perderen la vida per causa de la guerra 1936-39. S’aprova el projecte de reforma de l’edifici de  la finca can Brusés. IRYDA ajardina el camp de futbol i construeix una tanca.  La pista de bàsquet es posarà al parc de can Brusés.
  • 1987.- També s’inaugurarà enllumenat. Cabanes estrena un parc forestal de 3.500 metres. El Punt, 17/05/1987. Greus inundacions provocades per l’obertura de les comportes del pantà
  • 1988.- Joan Guillamet i Tuébols s’encarrega del pregó de la Festa de Sant Vicenç. Exposició “Cabanes-Altres temps”. Es recullen signatures per demanar la construcció d’un pont sobre la Muga
  • 1988-1994.- S’editen set exemplars de la “Revista de Cabanes
  • 1989.- Per Sant Vicenç s’inaugura la pista esportiva. El pregó de la festa va ser a càrrec Josep López de Lerma. La Direcció General del Patrimoni Cultural inclou la Torre en el Registre General de Béns d’Interès Cultural
  • 1993.- Es cobreix el rec del molí i s’acorda donar nom als carrers oberts en motiu de les obres: prolongació del carrer Canal i carrer del Clos.
  • 1996.- Comencen les obres de reparació  de l’Església. Per primera vegada, a la revetlla de Sant Joan, es va a recollir la Flama del Canigó a Figueres.
  • 1997.- El 13 de juliol s’inauguren les obres de reparació de l’església parroquial (Hora Nova, 22/7/1997) i el 26 de juliol s’inaugura el nou edifici de l’Ajuntament (Hora Nova, 19/8/1997). S’encarrega al Sr. Josep M. Bernils i Mach el llibre dedicat a Cabanes
  • 1998.- S’adjudiquen les obres de la piscina municipal i de la rehabilitació del dispensari municipal. El 18 de juliol s’inaugura la piscina i els vestidors de la zona esportiva (Hora Nova, 28/7/1998). El setembre tanquen les escoles per manca d’alumnat (Hora Nova, 23/6/1998)
  • 1999.- Es compren les dues cases  del c/ Canal, 31 i 33 per tal d’enderrocar-les i millorar l’entrada al poble. L’11 de juliol Cabanes participa per primera vegada a la campanya “Mulla’t per l’esclerosi múltiple” El 14 de maig s’inaugura l’exposició “Setanta anys d’història de la U.E. Cabanes, a l’antiga escola de nens
  • 2000.- El 12 de maig, la U.E. Cabanes inaugura l’exposició “La festa de Sant Isidre a través dels anys i de les persones” a l’antiga escola de nens. El 29 de juliol es va inaugurar el pont sobre el riu Muga i el complex esportiu. Es renova el rellotge públic i s’instal·la un parallamps al campanar.
  • 2001.- Després d’enderrocar les cases del carrer Canal s’ha de reforçar la volta del canal.
  • 2002.- El 26 de gener el Sr. Mario Aguer Hortal presentael llibre “Cabanes” de Josep M. Bernils i Mach. Es desborda el riu Llobregat. S’encarrega el mural del carrer Canal. L’Àrea Bàsica de Salut de Peralada passa a ser gestionada per una empresa privada. Es treballa en els serveis d’aigua i gas. El 18 de maig s’inaugura l’exposició “Cabanes, temps passats amb gent d’ahir i d’avui”, a l’antiga escola de nens
  • 2003.- Canvi de govern munipal. Es comença a treballar per recuperar l’escola. L’associació de l’església organitza un concert en benefici de les obres de l’església. Es crea una nova associació que aviat s’anomenarà “Els Potamolls”
  • 2004.- Es decideix que el subministrament d’aigua al poble es farà per connexió amb Figueres.
  • 2006.- El 23 d’abril s’inaugura l’emissora municipal Ràdio Cabanes. El 18 d’octubre, Cabanes va patir un tornado que va provocar danys valorats en més de 100.000€
  • 2009.- ACORD GOV/147/2009, de 22 de setembre, pel qual s’atorga a l’Ajuntament de Cabanes una concessió per a la prestació del servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència. DOGC Núm. 5476, 02/10/2009
  • 2011.- El 13 de setembre s’inaugura el Camí natural de la Muga
  • 2014.- El 10 de setembre s’inaugura l’espai “onze de setembre” en un terreny cedit per la família de Puig Arbolí
  • 2017.- El …. s’obre al públic la sala El Sindicat, al primer pis del Local social, després que el 16 de setembre s’havia posposat la inauguració per coincidir amb la concentració d’alcaldes de la pl. Sant Jaume de Barcelona.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s