Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Curiositats

Recull d’anècdotes, curiositats i altres notícies d’interès

S. XV-XVII  |  S. XVIII   |   S. XIX   |   S. XX

Segle XVLiber Malera

1432-1441.- LLibre de protocols notarials de Cabanes (Liber notularum castri de Cabanes). Conté tots els actes notarials signats pel notari Andreu Malera, entre el 26 de gener de 1432 i el 20 de novembre de 1441.

Segle XVII

1616 i 1621.- Neixen a Cabanes dos fills de Don Joan de Barutell-Bestracà de Puigmarí i de la Senyora Anna Maria Vilaseca Cabrera.

1639.- Es convoquen dues “Revistes d’armes“, una a l’abril i l’altra el desembre. Tots els homes, entre els 20 i els 60 anys, s’han de presentar a la plaça amb totes les armes i municions que tinguin.

1642.- El dia 9 de juny de 1642, era dilluns de Pasqua Granada i quan el capellà del poble i una colla de cabanencs travessaven el Llobregat, a la tornada de la processó a Requesens, se’ls va desclavar el Sant Crist i els hi va caure al mig de l’aigua.

1666.- Conflicte entre els homes del comte de Peralada i els integrants del consell general de la universitat de Cabanes. A: Gifre i Ribas, Pere. Delmes, censos i lluïsmes: El feudalisme tardà a la Catalunya Vella (Vegueria de Girona, s. XVI-XVII). Documenta Universitaria, 17 febr. 2012

1686.- S’esdevé el miracle de La muda de CabanesSegons el «Llibre de l’obra de l’Om», el 13 d’octubre de 1686 el notari de Peralada, En Roc Albareda, signà una escriptura en la qual dóna fe del miracle de la muda de Cabanes, anomenada la dulaire; en posseir l’ús de la paraula, la seva mare, agraïda, donà a la Verge el millor que tenia, una tovallola. A: Caussa Sunyer, Jaime. El Santuari de la Mare de Déu de l’Om, patrona de l’Empordà i advocada del bell parlar. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1 (1959) Pàg. 178

El nom de la nena era Maria Salvaire (no Dulaire), filla de Ferriol Salvaire, teixidor de lli de Figueres i de Magdalena Sibecas, vídua de Figueres, casats l’abril de 1670.

1698.- El 14 de març, Pere Bach mestre de minÿons del lloch ÿ castell de Cabanes signa testament a la cambra i casa de Josep Casadevall, pagès de Cabanes. El document dona fe que feia nou mesos que no cobrava ni el seu salari de mestre ni l’import de la seva participació als enterraments:testament Pere Bachmano que los manumissors cobrian tots los meus deutes tant de celari del mestrat me deu la Vila des del primer de juny de 1697 a fins vuÿ dia present als 14 mars 1698, com tambe de les messades, enterros ÿ altres deutes me estaran devent

Segle XVIII

1717.-  Un registre de defunció ens confirma que al camí de la Font hi havia hagut un gorg. El 4 d’agost de 1717, Josep Vestida, un jove de Llers de 18 anys, va morir negat en un gorg, propietat dels Puig Casadevall, que es trobava al camí que va de Cabanes a Peralada.

Als quatre del mes de Agost de mil set cents y disset se ha donada Ecclesiastica sepultura en lo cementiri de la Isglesia Parrochial de Sant Vicens del lloch y Castell de Cabanes ha Joseph Vestida jove de edat de desavuit anys poch mes o menos y es mori sens sagraments com se vie mort en un gorch negat que sen va de assi de Cabanes ha Peralada que es del Sr. Miquel Puig y Casadevall y dit jove habitava en Llers

1725.- Cabanes degué acollir un campament de gitanos, ja que bategen dos nadons:

  • El 19 d’octubre bategen a Maria, filla de Joan Povi i de Maria Povi y Vilardell, cònjugues gitanos: foren padrins Joseph Baptista y Maria Baptista també gitanos
  • El 23 de novembre bategen a Maria y Angela filla legitima y natural de Anthoni Xeribix y de Maria Angela conjuges gitanos habitants en Camprodon. Foren padrins Joan Povill habitant tambe en Camprodon y Maria Baptista muller de Joseph Baptista tots gitanosLorenzana

1776.- El juny de 1776, el bisbe Tomàs de Lorenzana va venir a Cabanes en visita pastoral.  Les seves recomanacions ens recorden que en aquells moments els joves no aconseguien la majoria d’edat fins els 25 anys. ” … y mandó a los Parrocos que en adelante se arreglen a la Real Pragmatica Sancion de S. M…. acerca del consentimiento o consejo que deben pedir los menores a veinte, y cinco años o maiores a veinte, y cinco respectivament á sus Padres, Tutores o Parientes mas cercanos ...”

retall1792, octubre.- Dos paletes (Pere Barrali – Geroni Prim) i dos fusters (Llorenç – Geroni Grau) per odre de l’Ajuntament i la Junta de Propis fan el pressupost de les obres de reforma del “cuartel de Cabanes ” “… reconegut lo quartel y han trobat que son estat obras que se necessiten per sa estabilitat y comoditat de la tropa y caballs com y son import es lo que se expressa en la relacio seguent. Relacio que fem nosaltres Pere Barrali y Geronim Prim los dos Mestres de cases de la feina que concideram per compondrer lo quartel de est Poble de Cabanas ….” “… passarem a avaluar la fusta que se necessita para recompondrer lo quartel del mateix lloc a fi se quedan abte per la habitacio de la tropa …. mirat lo quartel havem vist ven necessaria per dita recomposicio la fusta y los jornals de fuster continuats … Relacio que fem nosaltres Llorens Grau y Geronim Grau fusters  tots de Cabanas de la feyna necessaria que consideran per ensostrar lo cortel de est poble y finestras i portas que se necessitaran …”

Districte Notarial de Figueres (AHG). Codi de ACAE111-93-T1-48
Manuals del notari Josep de Aloy Llach (1755-1801). Data 1792

Segle XIX.-

Vegeu també: Actes municipals

1826.- El 1Castellà als registres parroquials8 de juny, el Bisbe de Girona va decretar que, a partir d’aquell moment, els registres parroquials s’havien de fer en castellà … desde ahora en adelante asi estas partidas (bateigs) como las de matrimonios y obitos se estiendan en castellano, por que siendo unos testimonios fehacientes ante los tribunales del Reyno es menester acomodarlas a la lengua del gobierno para evitar los errores, gastos y trabajo que necesariamente ocasiona la traducción de estos documentos

1842.- El 28 de desembre, Marcos, l’armero, presenta factura al Comú de Cabanes de les feines que ha fet al llarg de l’any

1851/1857.- Les vinyes de l’Empordà pateixen una plaga, es tractava de l’oïdi, oidium tuckery, localment anomenat fum, perquè la planta quedava com fumada o florida. El “gam” també va arribar a Cabanes i en tenim constància gràcies a la llibreta de notes d’en Pere Serra i Prim (Cabanes, 1820-1889)

1863.- Un grup de cabanencs, format per: Josep Oliva, Antoni Conill, Joaquim Pagès, Jaume Coll, Joaquim Prim, Albert Bigas, Joan Pou i Rafel Aguer contribuiex a la subvenció oberta a favor de l’inventor de l’Ictínio Monturiol.

1866.- Desgracia. Se nos ha asegurado que en el vecino pueblo de Cabanas un niño y una niña, ambos de corta edad, han muerto envenenados de resultas de haber comido una porcion de higos que al parecer estaban preparados con fósforo al objeto de eliminar los ratones de la casa….

1872.- La Corporació municipal reclama la vara d’alcalde a Josep Ribas i Vidal, perquè no la va tornar en el moment de deixar el càrrec.

  • 14 de juliol de 1872
    Acuerda esta Corporación que el Señor Alcalde haga comparecer ante el tribunal competente al exalcalde D. José Ribas al objeto de que page la bara ó bastón de mando de su cargo y que manifestó haber perdido durante su administración
  • 21 de juliol de 1872
    Acto seguido se acordó igualmente comisionar y autorizar debidamente al Señor Alcalde Presidente para reclamar judicialmente por ante el Señor Juez Municipal a D. José Ribas y Vidal ex alcalde de este pueblo, el bastón de Alcalde que se le entregó al tomar posesión que es propiedad del municipio y que no ha devuelto todavía; o vien que indemnize su valor en caso de no poseerlo

1875.-

Gener.- Per la festa de Sant Vicens, la Cobla d’en Pep va estrenar -a la comarca- la sardana Per tu ploro, de Pep Ventura, interpretada a la tenora pel mateix autor. Vegeu l’entrada: Sardanes

Desembre, 17.- Davant la petició de la Guàrdia Civil de Pont de Molins, la Corporació municipal presidida per l’alcalde Jaume Pellicer

… considerant … que la espresada Guardia Civil ha de reportar un gran beneficio para este pueblo tanto para la seguridad personal como para la propiedad, ademas de que no puede haber persona de orden que no le sea agradable de tener la mencionada fuerza en el distrito por otra parte tambien es conveniente para todos conceptos la destinacion del punto en este distrito por el punto topografico en que esta situada la poblacion al centro de infinitos pueblos que la rodean a muy poca distancia los mas, agricola y fertil por la conveniencia de los guardias, cuyas simpatias de estos, tienen capturados de estos nombrados vecinos …. 

… acorda … que recibiran a gracia especial de la Exma Direccion general que tenga a bien destinar a este pueblo de Cabanas por punto de la Guardia Civil, ofreciendoles casa cuartel gratis

1876.- D. Francisco de Asis Fortunet, D. Juan Municoy i  D. Salvador Vilanoba, demanen poder construir una passera a la Muga.

se le habia presentado un recurso solicitando la construccion de unas palancas de madera en el paso del camino vecinal que de este pueblo dirige a Figueras y Vilabertran … atendida la incomodidad actual, puesto que ha la menor crecida de las aguas ya no puede vadearse el rio quedando incomunicado este pueblo de las demas del rededor

1896.anuari

  • S’edita l’Anuario-Riera que recull dades estadístiques de Catalunua. A la pàg. 71 de la part dedicada a la província de Girona hi apareix una descripció molt interessant de Cabanes.
  • Cabanes celebra la festa del Corpus. Hi participaren fins a tres o quatre centes persones entre veïns, socis de dues societats de “Socorros mutuos” i de la coral El Maíz, el somatent, nens imitant el cant dels ocells i fins i tot una cobla.

Segle XX

1905.- Sustracció d’un caball. La guardia civil va detenir dias passats à Cabanas a un subjecte que desperta sospitas pel baix preu à que oferia un caball que va resultar robat. El Regional, 04/02/1905, pàg. 3

1909/15.- Cabanes compta amb una quadrilla de toreros, la Cuadrilla juvenil cabanense

1910.- El 20 d’agost, es va editar un exemplar del diari “La Nació Catalana”, datat a Cabanes. No se’n conserva cap exemplar, però se’n coneixen dues descripcions:

Periòdic catalanista, sense periodicitat fixa. Sortia durant l’estiu. El nombre primer, velografiat, eixí en juliol-agost de 1908. Cal esmentar que el 20 d’agost de 1910, va sortir un número d’aquesta publicació, però datat a Cabanes. A: Givanel i Mas, Joan. Bibliografia catalana : premsa. Barcelona : Institució Patxot, 1931-1937.  Vegeu també: GoogleBooks

La Nació Catalana (1908-1910). No se’n conserva cap exemplar. Periodicitat variable. Català. Apareix el juliol-agost de 1908. Al 20-8-1910 va sortir un número d’aquesta publicació, però datat a Cabanes. Revista velografiada, de caire catalanista, que sembla que només sortia durant l’estiu. A:  Lluís Costa. Història de la premsa a la ciutat de Girona (1787-1939). Girona: Institut d’Estudis Gironins, 1986, p. 167. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Girona

1914.- La companyia d’electricitat, formada pel Sr. Cusi de Figueres i altres, han instalat en el poble una xarxa elèctrica per a donar llum a la població. De cert no se sap el dia de l’inauguració de la mateixa, per faltar encare la linea d’ origen. La Veu de l’Empordà, 10/01/1914, pàg. 3. Vegeu: L’electricitat a Cabanes

1915.- En brillants exàmens verificats en la facultat de Medicina de Barcelona, ha obtingut el títol de Professora en parts, amb la calificació de sobressalient, donya Dolors Rebarter, filla de D. Josep Raberter, Jutge municipal de Cabanes. Siga l’enhorabona.  La Veu de l’Empordà, 10/07/1915, pàg. 5

1916.- Mentres el Sr. Rector de Cabanes celebrava la Santa Missa, han entrat lladres en sa casa emportant-se’n 850 pessetes. Els lladres no han sigut descoverts. A: La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 15/7/1916.

1918.- Fa alguns dies que fou saquejada la casa rectoral de Cabanes, emportant-se’n els lladres 50 pessetes del Rector Rnd. Josep Costa. Els lladres no han sigut trobats. Lamentem lo succeit al citat senyor Rector i ademés de no haver pogut pescar els lladres. A: La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 19/1/1918.

1926.- A la pàgina 11 del setmanari La Comarca del 30 d’octubre làpida d'Elvira Miróde 1926, a l’apartat dedicat a Cabanes hi va aparèixer aquest text:

En el cementerio ha sido colocada una lápida-recordatorio de mucha altura y de alto valor, que el Sr. Manuel Lagresa, hijo del propietario del Hotel París, dedica a su esposa y familia de ésta, de la cual es autor el joven Juan Pineda de Figueras, que fué muy felicitado, especialmente por el Sr. Cura. El dia de su colocación fué muy visitada.

Al cementiri encara es conserva la làpida en record d’Elvira Miró i Prats, esposa de Manuel Lagresa Terrades (fill de l’amo de l’Hotel París). En el moment de la defunció, Elvira tenia 26 anys i tot just en feia dos que s’havia casat.

Sabem que Francesc Miró Pou, avi de l’Elvira, era flequer i hi ha constància documental de què la família Miró vivia a Cabanes des de principis del segle XVIII. Més informació

1927.- El 5 de juny, 11 nens i 17 nenes celebren la seva Primera Comunió. Gràcies al llistat de Joan Serra i Mont coneixem els seus noms.

1928.- UGil Junqueras, 1928n partit de futbol entre el Cabanes i el Vilabertran, va desencadenar una forta tensió entre els dos pobles, tal com es manifesta a l’escrit de Gil Junqueras, fill de Vilabertran.

1932.- El 31 de desembre es va celebrar a Figueres un concurs d’animals de corral, organitzat pels Serveis de Ramaderia de Catalunya amb la col·laboració de la Cambra Agrícola de Catalunya. L’aviram de Cabanes se’n va emportar una colla de premis. A: Boletin de la Camara Agricola del Ampurdan, 1932/12/01, pàg. 6.

1936.- El maig de 1936, el Ple de l’Ajuntament va decidir comprar una màquina d’escriure de la marca Hispano Olivetti, model 40 (B-núm. 49.124), però el 5 de desembre encara no havia arribat a Cabanes. El cop d’Estat del 18 de juliol i l’errada dels recaders que la van portar a Castelló de la Plana, van fer possible l’endarreriment.

1936.- El 31 d’agost van ser nomenats Joan Brusés Majó, metge, Pere Pujol Bigas, veterinari i Ferran Boix Vallicros, auxiliar de veterinari

1941 (10 de juliol).- Josep Cartañá Inglés, bisbe de Girona, administra el sagrament de la Confirmació. Foren padrins: Antoni de Puig i de Conill i Ramona Prats i Gimbernat. Aquest mateix dia Daniel Brusés Vives va apadrinar a Eusebi de Puig Conde

1949.- Des del 2 d’abril, Erika Verginez de 10 anys i Gerda Schneerveiss de 4 anys (dues nenes austríaques) van ser acollides durant 8 mesos per la família de Josep Ylla Brugat. El 24 de maig, Gerda va rebre el sagrament de la Confirmació junt amb els altres nens i nenes de la parròquia.

  • Santaflorentina, Maria. “¡Ya están aquí!….”. Vida Parroquial, 8/4/1949
  • “La estancia de niñas extranjeras en nuestra comarca” (… vinieron a España para reponer sus fuerzas debilitadas por la agobiante carestía provocada por la guerra  … ) Vida Parroquial, 27/5/1949
  • Godoy, M. Dolores. “Pequeño recuerdo y homenaje para los niños austríacos que, entre nosotros, se han conquistado tantas simpatías”. Vida Parroquial, 11/11/1949
  • “Ha salido de nuestra Ciudad para emprender el regreso a su Patria, la primera expedición de niñas austriacas. Nueve estaban acogidas en Figueras y dos en Cabanas”. Vida Parroquial, 18/11/1949
  • el pasado día 30 de Abril llegó a España la niña austríaca Gerda Schneerveiss para pasar un nuevo período de seis meses en nuestra comarca…  Vida Parroquial, 1/6/1951

1949 (24 de maig).- Josep Cartañá Inglés, bisbe de Girona, administra el sagrament de la Confirmació. Foren padrins: Josep Ylla Brugat i Cecília Conde de Puig.

1951.- Gran jornada antiblasfema… organizada por los Consejos Comarcales de Acción Católica del Alto Ampurdán en su magnífica campaña por la dignificación cristiana del habla. Vida parroquial, 15/05/1951

Retall del setmanari Ampurdan1956 (15 d’abril).- Els nens i nenes nascuts el 1948, van celebrar la Primera Comunió. La notícia va aparèixer al setmanari “Ampurdán” del 18 d’abril de 1956.

1956 (24 d’octubre).- Josep Cartañá Inglés, bisbe de Girona, administra el sagrament de la Confirmació. Foren padrins: Joan Tuébols Hortal i Josepa Llombart Tuébols

1962.- Gala de proclamación de la Pubilla de Cataluña 1962. Programa de l’acte celebrat, al Palau de la Música Catalana,  el 18 de novembre de 1962. Entre les noies que optaven al títol de “pubilla de Catalunya” hi havia Ma Àngels Tuèbols, de Cabanes

1981.- El 28 de febrer, un vendaval va fer caure el conegut “Pi d’en Bonany”, arbre centenari declarat d’interès natural i protegit. Tenia 198 anys. Foto: Arxiu municipal

1987.- Maria Terras i Miró

1988-1994.- S’editen set exemplars de la “Revista de Cabanes”

2009.- Jaume Cristau i Brunet, va editar la sardana “Els rossinyols de Cabanes”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s